Resultats de la cerca

Els braços fan un moviment circular simultani que produeix tracció quan és sota l’aigua i que esdevé recuperació quan n'és fora i les cames esbateguen d’una manera simultània Fou introduït l’any 1926 i forma part del programa olímpic

Es formà en el Club Natació Banyoles i el 2000 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou campió de Catalunya dels 200 m d’aquest estil 1999, 2001

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Membre del Club Natació Barcelona, s’entrenà a les ordres de Carles Adern Fou campió de Catalunya en proves de velocitat d’estil lliure i papallona, i campió d’Espanya de relleus del CN Barcelona Internacional, guanyà la Copa Nadal entre el final dels anys setanta i l’inici dels vuitanta Després d’abandonar la natació, fou directiu del Club Natació Sant Andreu

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Membre del Club Natació Olot 1986-96, en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 assolí una medalla de bronze en 400 m lliure i una de plata en 100 m lliure Posteriorment es retirà

Especialista de crol en proves de velocitat del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya dels 100 m lliure 1950 i dos cops campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure 1949-50 amb la selecció catalana