Resultats de la cerca

Competí representant la secció de lluita del Centre Gimnàstic Barcelonès Obtingué el Campionat d’Espanya de lluita grecoromana en la primera edició en pes semimitjà 1933 Revalidà el títol en 78 kg 1935 Formà part de la selecció catalana que es proclamà campiona per equips en la primera edició dels Campionats d’Espanya de lluita 1933 També fou campió de Catalunya de lluita grecoromana Exercí de professor a la secció de lluita del seu club

Fou fundat el 1971 pel mestre Antonio Toledo Munuera S’imposà en la primera edició dels Campionats d’Espanya i de Catalunya 1980 de clubs Repetí el títol estatal en la segona edició i aconseguí set podis consecutius en els campionats catalans per equips 1981-88 Ha forjat nombrosos campions catalans i estatals en totes les categories d’edat i figures internacionals com el campió del món Ireno Fargas 1983 i el subcampió d’Europa Miguel Toledo Aroca 2000 També ha format nombrosos mestres, com el seleccionador català Antonio Toledo Aroca, que substituí el seu pare en la…

Organitzat per la Federació Europea de Karate, la primera edició tingué lloc a París l’any 1966 La quinzena edició, coorganitzada per la Federació Catalana de Karate, es disputà al Palau Municipal d’Esports de Barcelona l’any 1980 Desenvolupà un programa que compaginà proves de combat kumite i tècnica kata, en aquest segon cas inclogué per primer cop la categoria per equips El seleccionador espanyol fou el català Antoni Oliva i el seu equip aconseguí, per primer cop en la història, la medalla de plata per equips En categoria individual, l’equip espanyol aconseguí…

Organitzada per la Unió Europea de Taekwondo, la primera edició tingué lloc a Barcelona l’any 1976 Els combats es dugueren a terme al Palau Blaugrana Espanya es proclamà vencedora per equips, seguida d’Holanda i de Turquia En el combinat espanyol destacà Antonio Vicent

Conegut com La Yaya , competí en la categoria de pes lleuger representant el Club Artes Marciales Formà part de la selecció catalana que disputà un trofeu internacional a París el 1979 Es retirà de l’alta competició per a exercir com a tècnic Impartí classes al gimnàs Tae Kwon Do Catalunya de Barcelona i, posteriorment, a Esplugues de Llobregat El 2009 se celebrà la primera edició del trofeu Memorial Jordi Martínez Banzo a Esplugues de Llobregat

Fundat el 2003, fou impulsat per Agustí Núñez i Montse Marín Disposa d’equips de totes les categories d’edat i participa en competicions d’àmbit català i estatal Alguns dels seus membres han participat en competicions internacionals, com Núria Marín, subcampiona d’Espanya de kumite per equips 2011 i bronze al Campionat d’Europa de les Regions 2011 També destaca Marta de Sande, campiona d’Espanya júnior en categoria kumite de menys de 48 kg 2010 Els equips de categories inferiors guanyaren alguna edició del Campionat de Catalunya de clubs Des del 2010 organitza el trofeu de karate…

Es compon de dues especialitats, taolu rutines i sanda combat Les rutines són patrons d’exercicis i maniobres gimnàstiques basades en les arts marcials xineses que permeten jutjar l’habilitat dels competidors Comprenen moviments bàsics puntades de peu, cops de puny, salts, girs, posicions, equilibris relacionats amb els estils tradicionals de lluita que poden ser modificats per a demostrar una major habilitat nandu Es divideixen en rutines amb armes pal gunshu , llança qiangshu , espasa jian-shu , sabre daoshu o sense armes També hi ha rutines d’exhibició de mà buida, individuals o en…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…

Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…