Resultats de la cerca

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell

Jugà de primera línia durant tretze temporades a la Lliga Asobal amb els equips del Guadalajara, Chapela, Pilotes Posada, Gáldar i Teucro de Pontevedra Formà part de la selecció catalana

S’estrenà en la màxima categoria amb el BM Granollers la temporada 1990-91 Jugà d’extrem en l’equip vallesà fins al final de la dècada dels noranta i guanyà la Copa EHF 1995, 1996 Fou jugador internacional júnior

Lateral dret, i també extrem en els seus inicis, debutà amb el Granollers a disset anys a la Lliga Asobal 2000 La temporada 2005-06 marcà 153 gols i el 2007 fitxà pel Portland San Antonio El 2010 fitxà pel Copenhaguen, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa daneses, i l’estiu del 2012 fitxà pel Montpeller francès Guanyà la medalla de bronze amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Destacà al Club Balonmano Granollers a la dècada dels vuitanta i fitxà pel Club Balonmano Cantabria 1987-91, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1989, la Copa Asobal 1991 i la Recopa d’Europa 1990 Fou trenta-dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té el títol d’entrenador i collaborà amb la Federació Espanyola com a tècnic de les seleccions de les categories inferiors Des del 2010 entrena porters als equips de base del Granollers

Disputà el primer campionat estatal d’handbol d’11 la temporada 1942-43 Formà part del Club Balonmano Granollers durant la dècada dels cinquanta i del Centre d’Esports Sabadell Jugà 20 partits amb la selecció espanyola i participà en el primer Campionat del Món d’handbol de 7 1958

Central format al planter del Club Balonmano Granollers, amb el qual jugà en la màxima categoria 1990-95 i guanyà la Copa EHF 1995 Fou membre del primer equip del club durant quatre temporades consecutives 1990-95, amb Manel Montoya de tècnic Després de retirar-se, exercí com a tècnic i la temporada 2010-11 fou el segon entrenador de la Unió Esportiva Sarrià

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Extrem format al Centre d’Esports Sabadell, en el qual compaginà l’handbol a onze i l’handbol a set Fou campió de la Copa Presidente 1955, subcampió d’Espanya 1957 i subcampió de Catalunya i fou seleccionat per l’equip de Barcelona per a la Copa d’Europa de ciutats Rebé la medalla al mèrit esportiu el 1958