Resultats de la cerca

Es tractava de cotxes amb suspensions originals equipats amb dues marques de motor, Dorman i Continental Tingué poca vida i fou absorbida per SRC

Anterior al 1990, és una de les installacions d’aquestes modalitats més antigues de Catalunya Consta d’un circuit a l’Escala i un altre a l’Estartit i acull proves del Campionat de Catalunya i de la Copa Catalana, així com competicions estatals i internacionals És també la seu de l’equip Genikart de competició i d’una escola per a joves pilots

Juntament amb el seu germà Ramon, tingué una gran influència en els primers anys de l’automobilisme a Catalunya Amb ell creà els primers autocicles construïts a Catalunya, amb els quals obtingué diversos èxits a l’Autòdrom de Terramar, a Sitges El 1914 creà, també amb el seu germà, la marca David, activa fins als anys cinquanta Participà com a pilot en moltes curses i es distingí pels coneixements de mecànica El 1916 guanyà la primera cursa d’autocicles que es feia a Europa i que es disputà al circuit del Baix Penedès

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

Organitzada per la Penya Motorista 10 × Hora, la primera edició tingué lloc el 1953 Primer fou puntuable per al Campionat de Catalunya i després per al d’Espanya 1957 i el d’Europa 1973 fins el 1987 L’any següent, arran de la fusió amb el Ralli Catalunya, s’originà el Ralli Catalunya-Costa Brava, que fou el primer a incloure’s al Campionat del Món sota el nom de Ralli d’Espanya 1991 Al mateix temps, la PM 10 × Hora organitzà els rallis Costa Brava-Lloret 1988 i Lloret-Costa Brava 1989-94 A partir del 2005 es tornà a disputar amb el nom original i tornà a ser puntuable per al Campionat d’…

Fou creada l’any 1959 per la Penya Motorista 10 × hora En l’edició del 1982 se celebrà un homenatge al pilot sabadellenc Joan Fernández, que havia guanyat setze vegades la prova Entre el 1986 i el 1989, l’Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí foren els encarregats d’organitzar la competició Des del 1996, després d’uns quants anys d’aturada, s’encarrega de l’organització l’Escuderia Vall del Tenes, i la prova està reservada només per a automòbils L’any 2008 se celebrà una edició puntual i exclusiva només per a motos, organitzada per l’Escuderia Bages, durant la qual es reté…

Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou entrenador de…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses Retirat de les…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…