Resultats de la cerca

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al…

El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’…

Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial” Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya 1916, en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana El primer president fou Artemi Bordas El 1982, després del parèntesi…

Fou mestre d’armes a tres gimnasos de Barcelona al final del segle XIX el gimnàs Solé, el Casino Militar i l’Ateneu Barcelonès També competí en diferents campionats

Format per un grup de tiradors encapçalats per Alfonso Ardura Altuna, que en fou el president, i Mario Llorens, el 1911 redactà els estatuts a partir de les propostes del mestre d’armes Félix Lyón d’Artiz Juntament amb altres entitats constituí la Federació de Societats Esportives de Barcelona Organitzà un concurs local d’esgrima a Barcelona, amb el suport municipal, per fomentar aquest esport a les Festes Esportives, i s’encarregà de nomenar els àrbitres de la Copa Intersales Posteriorment l’activitat decaigué i els seus membres es diluïren en entitats…

Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1962-69

La primera edició tingué lloc al Club de Tennis Barcino, sota el nom de Copa Ciutat de Barcelona –amb la collaboració de l’Ajuntament de Barcelona i organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya FEC–, i es disputà a espasa individual La victòria fou per al suís Umberto Menegalli, però el primer espasista que aconseguí el trofeu en propietat fou el francès Gabriel Lassalle, gràcies a dues victòries 1959, 1961 Després de vint anys de no disputar-se, la FEC recuperà el trofeu el 1981 i se’n disputà la cinquena edició, tot i que només en floret i amb participació…

Amb l’objectiu de potenciar la transmissió del coneixement científic i tècnic en l’esgrima, les seves sessions tingueren lloc a la seu de l’INEFC, coincidint amb la celebració de la Copa del Món