Resultats de la cerca

Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí  o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…

Vinculada a la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2005 i ingressà al centre de tecnificació de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Competí per primera vegada en la cronoescalada de Cerler 2006, i es proclamà campiona d’Europa júnior d’esquí de muntanya 2007 en les categories individual femenina i relleus amb Kilian Jornet i Burgada i Marc Pinsach En categoria absoluta, aconseguí la medalla de plata en la cursa vertical 2009, 2012, en la individual 2012 i per equips 2012 dels Campionats d’Europa Als Campionats del Món d’esquí de…

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català de Refugis,…

Vinculada al Centre de Tecnificació d’Esquí Nòrdic, Esquí Alpí i Surf de Neu de la Cerdanya, participà en la Copa del Món 2008, celebrada a la Molina

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

S’inicià seguint les passes de la seva mare, en honor de la qual fundà el Memorial Pepeta Planas Guanyà el Gran Premi Puigcerdà 1973, la Copa Pirineu Internacional 1974 i el Trofeu Memorial Luis Arias 1975 Competí en l’àmbit universitari, i també com a amateur i veterana, categoria en la qual ha guanyat 15 Lligues catalanes

Fou campió del món universitari, campió d’Espanya escolar, juvenil, universitari, de professors, absolut i de veterans, campió d’Espanya de salts de trampolí, i guanyà diverses proves del Campionat de Catalunya i de la VI Copa Pirineus Catalans, a més d’aconseguir nombrosos títols en categoria màster Ha estat entrenador i tècnic esportiu superior en esquí alpí de diversos clubs des del 1974 Fundà els clubs d’esquí de Castelldefels, Terrassa i el May Luengo Esquí Club És fill de Pepeta Planas, pionera dels esports d’hivern a Catalunya, i germà de Maria Teresa Luengo, també esquiadora…

Especialitzada en esquí alpí, fou guanyadora del Campionat de Catalunya 1954 Guanyà també el III Derbi Internacional de Súper-Molina 1955 El 1956 participà en la Primera Combinada Internacional d’Esquí, també a la Molina Igualment, ha participat en diverses competicions catalanes, espanyoles i europees Fou membre de l’equip femení de la federació espanyola i del Centre Excursionista de Catalunya