Resultats de la cerca

És soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC Començà a escalar l’any 1965 Com a esquiador ha realitzat nombroses travessies i ascensions i collaborà en l’organització dels Rallis de Muntanya i Esquí del CEC És membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del qual fou president el 1978 Ha format part d’expedicions als Andes del Perú Operació Hirca, 1976, a l’Hindu Kush segon intent català al Saraghar, 1977, a l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987 i, en tres ocasions, a l’Everest 1982, 1988, 1993 És autor documentals sobre l’Everest, el Thalay Sagar, l’…

El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’…

Pioner de les curses de muntanya a Catalunya, guanyà la primera marató de l’Aneto 1999, victòria que repetí el 2001 Es proclamà campió d’Espanya 1999, 2001 i d’Europa 2001 individual i campió del món per equips 2005, 2006 amb la selecció catalana Posteriorment, fou nomenat seleccionador català de curses de muntanya 2008 i membre de la comissió d’esportistes de la Federació Internacional de Skyrunning ISF Ha participat en expedicions a l’Himàlaia Nun, Shisha Pangma, Cho Oyu i Gasherbrum II i en curses atlètiques de fons És autor del llibre Curses de muntanya Manual pràctic 2015

Membre de la UEC de Barcelona, l’any 2001 coronà el Shisha Pangma, a l’Himàlaia Formà part de l’expedició femenina que coronà l’Everest juntament amb Núria Balagué, i es convertiren en les primeres catalanes que l’assoliren per la cara nord 2004 És directora de l’àrea de preparació física del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya Fou una de les autores d’ Entrenamiento para deportes de montaña 1997 Rebé el gran premi Millet a la millor activitat alpinística collectiva formant part de l’expedició Dones al Shisha 2001 i el premi d’honor de l’esport català 2004

Ha combinat diferents disciplines d'esport i aventura Des de molt jove s'inicià en l'alpinisme i els esports de motor Entre el 2006, que ascendí el Kilimanjaro 5895 m, i el 2010, que assolí l’Everest 8848 m, completà el repte dels 7 cims, que consisteix a ascendir als cims més alts de cada continent, i es convertí en el segon alpinista català que havia assolit aquest objectiu Els altres cims foren l’Elbrus 5642 m, cim més alt d’Europa l’any 2007 l’Aconcagua 6959 m, el més alt de l’Amèrica del Sud el 2008 la piràmide Carstensz 4884 m, cim culminant d’Oceania el 2008 el Denali 6194 m, cim més…

Soci del Club Excursionista Pirenaic i de la Reial Societat Espanyola d’Alpinisme Peñalara Realitzà escalades i ascensions als Pirineus, als Picos de Europa, Gredos, Hoggar Algèria, als Alps i als Andes És membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ocupà la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1979-93, la vicepresidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1979-93 i, des del 1993, presideix la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada Fou un dels pioners i divulgador de l’esquí de muntanya És autor de…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa 1995, fou membre del GEDE 1962, del qual fou president 1967-69, del GAME 1964 i del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne 1969 També forma part de l’ENAM des del 1964, i és membre de l’Himalayan Club de Bombai des del 1971 El 1974 fundà, amb altres companys, el Servei General d’Informació de Muntanya Realitzà nombroses escalades i travesses d’esquí arreu del món És autor de guies sobre les muntanyes de l’Ahaggar i el Tirich Mir, i coautor de treballs sobre el Karakoram i l’Hindu Kush Rebé la medalla de bronze 1969 i la de plata…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i membre del GAM, grup que presidí el 1965 Participà en la difusió de l’excursionisme a través de programes de ràdio i com a redactor en les revistes Cordada i Vèrtex És autor d’ Al vent dels 4000 1980 i Què és l’escalada 1984 Fou cofundador del grup d’auxili de la Molina de la Federació Catalana d’Esquí 1954 i vocal de premsa de la Federació Catalana de Muntanyisme FEM 1972 Participà en l’organització d’expedicions als Andes del Perú 1963, l’Ahaggar 1967, l’Istor-o-Nal 1969 i l’Annapurna est…