Resultats de la cerca

Fou campió universitari de Catalunya d’handbol d’onze 1946-49 i de set 1950-52, i també d’Espanya d’onze 1947, 1948 En atletisme fou campió de Catalunya universitari 1949 en 400 m llisos Fou director mèdic de la delegació espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972 i membre de la Comissió Mèdica del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Instrumentà la medicina de l’esport en l’àmbit de Catalunya i de l’Estat Fou director del Centre de Medicina de l’Esport de la Residència Blume 1962-73, on aglutinà una generació de metges que impulsaren de manera definitiva la medicina de l’…

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines  CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme  Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos cometes un…

Membre d’una família d’empresaris del sector del tèxtil, es llicencià en Econòmiques a la Universitat de Barcelona i feu un màster en Gestió d’Hospitals a ESADE Seguí diversos cursos i programes a nombroses institucions acadèmiques IESE, Wharton University of Pennsylvania, China Europe International Business School, EADA, Mayo Clinic Foundation, American Medical International Destacà per la seva trajectòria en la sanitat, se’l considera un dels personatges més rellevants del sistema de salut privat de l’Estat Economista a l’Hospital de Sant Pau 1977-79, posteriorment treballà com a gestor…