Resultats de la cerca

El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada…

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià en l’activitat pugilística el 1976 i competí representant el Club de Boxa Experimental del barri de Sants de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1980 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur i guanyà el torneig Vicente Gil 1981 El 1984 es retirà Des del 1988 presideix la Federació Catalana de Boxa Amateur FCBA, creada arran de la segregació de la boxa professional un any abans

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo emergent necessiti ajuda…

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Al principi dels anys setanta ingressà al planter del Futbol Club Barcelona, on dirigí l’equip juvenil 1972-76 i guanyà quatre Campionats d’Espanya de la categoria El 2 d’abril de 1976, arran de la destitució de Hennes Weisweiler, es feu càrrec del primer equip del Barça fins a l’acabament de la temporada A continuació dirigí el Barcelona Atlètic 1976-78 i, la temporada 1978-79, fitxà pel Celta de Vigo A la dècada de 1980 fou contractat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a treballar en el futbol de base català

Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També…