Resultats de la cerca

En fou director José Donato i tingué l’assessorament mèdic de José Gallart N’eren collaboradors habituals Mateo Meytibí, Pedro Aquiñones i Guillermo Alfaro, entre d’altres Tingué corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat espanyol i a París De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 85 números

Anunciava els programes i els resultats de les curses de cavalls celebrades a l’Estat espanyol En fou gerent Adolf Ragusa Tingué una periodicitat irregular Se’n publicaren pocs números

Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat

Fou fundat l’any 1983 per la fusió de dos clubs del barri de les Planes la UP Bética i el Rayo Planense Disputa els partits al camp municipal de les Planes 1984 La màxima categoria assolida per la secció masculina és la primera catalana 1991 La secció femenina, creada el 1998, ha jugat en primera divisió les temporades 2012-13, 2022-23 i 2023-24 Té escola de futbol des del 1989 i compta amb més de 33 equips de futbol de base 16 dels quals femenins

Fou fundat el 1978 com a Club Futbol Sala La Unión i el 1995 prengué el nom actual en fusionar-se amb el club Atlético Las Palmas El primer equip aconseguí l’ascens a la tercera categoria estatal la temporada 1990-91 La temporada 1996-97 pujà a la divisió de plata, on jugà dues temporades Disposa de nombrosos equips en categories inferiors i utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Jacint Verdaguer

Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials…

Es dedicà a la propagació de l’esport i feu el seguiment de les iniciatives esportives que es duien a terme amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 En foren redactors JA Trabal, A Lletjós, Speaker , Gibert, J Sabater Rosich i I Corbinos, entre d’altres, i hi treballaren els dibuixants Roca i Doménech Se’n publicaren 142 números

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

També coneguda com 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, fou una cursa de velocitat i resistència organitzada per la Penya Motorista de Barcelona que tres anys després de la primera edició començà a internacionalitzar-se amb la participació dels primers pilots estrangers A partir del 1961 fou inclosa com a prova puntuable a la Copa d’Europa, que el 1965 passà a anomenar-se Campionat d’Europa El 1980 s’inclogué com a prova puntuable per al Campionat del Món de resistència, tot i que el 1982 deixà de formar-ne part per motius de seguretat La cursa, però, seguí organitzant-se fins el 1986, any que…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la…