Resultats de la cerca

Membre del Club Columbòfil Baix Llobregat, del seu colomar, en sortiren coloms que aconseguiren grans èxits, com Turbo , que fou ascolom de Catalunya de mig fons dues vegades 2006, 2007 Fou guanyador del Campionat Nacional de colomins 2003 i campió de Catalunya de mig fons 2007, 2008 i velocitat 2009 Amb el seu club, del qual fou directiu, assolí tres vegades el Campionat d’Espanya 2005, 2007, 2008

El seu pare, Antonio Roch, fou pioner de la columbofília catalana al final del segle XIX Fou diverses vegades campió absolut de velocitat i de fons Tenia un important colomar amb un quadre reproductor per a facilitar coloms de bons orígens Editor i autor de llibres de columbofília, és autor del Tratado práctico de columbofília 1955, Los secretos colombófilos 1959 i La Paloma mensajera 1968 També ha editat llibres del columbòfil cubà Víctor Manuel Pérez Larena

El 1950 s’establí a Sabadell, on s’afilià a la Societat El Recreo, que s’acabava de formar al barri de Ca n’Oriac 1952 Aviat començà a participar en competicions d’àmbit local i comarcal Tingué un important colomar amb més de trenta exemplars Sempre formà part de la junta directiva del club, que presidí durant dotze anys D’altra banda, fou nomenat àrbitre per la Federació Catalana de Coloms Esportius 1959 i, posteriorment, en rebé la medalla i l’escut

S’aficionà als coloms esportius de ben jove, i el 1923 traslladà els seus coloms a Barcelona Després de la Guerra Civil Espanyola, retornà a Barcelona i refeu el seu colomar El 1941 entrà a la Societat Columbòfila de Sant Martí El 1945 fundà la Societat Camps de l’Arpa, que presidí en dues ocasions El 1948 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Coloms Esportius Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873

Cal ensinistrar convenientment els coloms mascles perquè, en lluita amb altres de la mateixa espècie, dirigeixin cap al seu colomar una femella anomenada solta que porta adherida a la cua una ploma blanca per identificar-la Els columbicultors donen una atenció personalitzada a cada exemplar, fins i tot des d’abans de néixer, vigilant la posta d’ous i les condicions òptimes dels pares, sobretot l’alimentació i la higiene Quan els colomins tenen tres mesos i comencen a estar en zel, s’inicia el seu ensinistrament Cal familiaritzar-los amb les soltes i la competència amb altres…

Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…