Resultats de la cerca

Jugador de la Unió Esportiva Santboiana, practicà aquest esport al màxim nivell fins a cinquanta anys Destacà en la posició de tercera línia Jugà diversos partits amb les seleccions espanyola i catalana Amb la Santboiana guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933, 1943 i la Copa de Catalunya 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1944, 1945 Després de deixar el rugbi continuà lligat al club amb nombrosos càrrecs En fou president del 1953 al 1954 El 1958 inicià, juntament amb el seu germà Joan, l’escola de rugbi del club Fou seleccionador regional tant de categories juvenils com de sèniors i seleccionador…

Començà la seva trajectòria professional com a cronista esportiu d’ El Poble Català 1912, i posteriorment collaborà com a redactor en La Publicitat 1922 i La Humanitat 1932 Fou fundador de la revista Catalunya Esportiva 1918 i codirector de L’Esport Català 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona per ERC 1934-36 i en finalitzar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a l’Havana Retornà a Barcelona el 1957 i collaborà en el Noticiero Universal

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…

Arribà al Futbol Club Barcelona el Nadal del 1969, i guanyà la Copa 1970 Una lesió a l’esquena precipità la seva marxa, al juny del 1971 També entrenà el West Bromwich Albion, l’Ajax, el Sevilla i l’Ethnikos En la seva etapa a l’equip holandès descobrí Johan Cruyff

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88

Competí representant l’Arvi Sport Club de Cerdanyola del Vallès i assolí el cinturó negre tercer dan Fou campiona estatal 2008 i tres cops campiona de Catalunya 1999, 2008, 2009 Competint en la modalitat goju ryu, fou campiona 2007 i subcampiona d’Europa 2003

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Pertangué al CE Mediterrani i el 1980 n’esdevingué entrenador amateur de l’equip femení El 1981 promocionà, participà i guanyà el primer Campionat de Catalunya Repetí victòries els anys 1983, 1986, 1987 i 1990 Aquest darrer any assolí per primera vegada el títol de campió d’Espanya És soci d’honor del club des del 1983

Membre del Gimnàs Blume de Barcelona, aconseguí un títol de campiona d’Espanya de clubs Individualment, el 1967 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya, i l’any següent aconseguí la medalla de bronze en terra i fou quarta en la classificació general Fou tercera al Campionat de Catalunya del 1967 i subcampiona al del 1968

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…