Resultats de la cerca

Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a jugar amb la…

Rematador i collocador, s’inicià al Liceu Francès Al principi de la dècada de 1960 marxà al Ciudad de Madrid, i posteriorment fitxà pel Picadero, equip on jugà durant més de vuit anys En aquests equips coincidí amb els seus dos germans, Diego i Jorge El 1963, ja al Picadero, es proclamà campió de la Copa del Generalísimo, campió d’Espanya i de Catalunya El 1965 aconseguí el doblet en guanyar la Copa del Generalísimo i la primera edició de la Lliga, títol que repetí la temporada següent 1966 Amb la selecció espanyola fou convocat per participar en el Torneig de les Quatre Nacions…

Atacant, vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1996, que fitxà per l’Associació Esportiva l’Hospitalet El 1998 aconseguí l’ascens a la màxima categoria, en la qual també competí amb el Club Voleivol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona El 2005 fitxà pel Volley Lleida, amb el qual també assolí l’ascens a la Superlliga El 2008 es quedà sense equip per la renúncia del Volley Lleida i un any més tard fitxà pel CV Eivissa com a reforç en la fase d’ascens a primera estatal Amb l’equip balear guanyà una Copa del Príncep, un subcampionat de la Superlliga 2 2012 i un ascens a la Superlliga Fou…

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, s’entrena habitualment a l’Escola de Tennis Mataró Ha estat campió de 6 torneigs de l’ITF Challenger i finalista dels torneigs ATP de Casablanca 2012, São Paulo 2017, Montecarlo 2017, Quito 2018, Kitzbühel 2019 i Córdoba, Argentina 2021, i en dobles, fent parella amb l’argentí Carlos Berlocq, a Båstad Suècia el 2013 El 2016 guanyà el seu primer títol individual ATP al torneig de Båstad també es proclamà campió de Catalunya A l’abril del 2017 arribà a ocupar la posició 19 en el rànquing de l’ATP, la seva millor classificació Repetí victòria als…

Defensa que debutà a primera divisió amb l’Athletic Club de Bilbao El 1980 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on romangué 13 temporades i amb el qual aconseguí 17 títols Guanyà quatre Lligues 1985, 1991, 1992, 1993, una Copa d’Europa 1992, quatre Copes del Rei 1981, 1983, 1988, 1990, tres Supercopes d’Espanya 1983, 1991, 1992, dues Copes de la Lliga 1983, 1986, una Supercopa d’Europa 1992 i dues Recopes 1982, 1989 Durant els disset anys que jugà a primera divisió marcà 34 gols Debutà amb la selecció espanyola el 1978 i fou convocat en 34 ocasions Participà en una Eurocopa 1980 i el…

Defensa central i lateral, amb el juvenil de la Unió Esportiva Poble Sec fou internacional i capità de la selecció estatal, que guanyà el Campionat del Món juvenil Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1953-54, jugant primerament amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1955-56 Tot seguit passà al primer equip, en el qual jugà des de la temporada 1956-57 fins a l’edició 1968-69, que es retirà Disputà 509 partits i marcà 12 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, quatre Copes 1957, 1959, 1963, 1968 i tres Copes de Fires 1958, 1960…

Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la…

Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que el porter basc…

Fill de l’entrenador Joaquim Carrillo Mestres, s’inicià al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules de l’Hospitalet El 2001 debutà a la divisió d’honor amb el Club de Beisbol i Softbol Sant Boi i el 2002 fou convocat per primera vegada amb la selecció espanyola absoluta L’any 2003 rebé una beca per jugar als Atlanta Braves de la Lliga Universitària d’Arizona EUA També jugà amb el Futbol Club Barcelona, tot i que el seu principal equip fou el CBS Sant Boi Guanyà dues Lligues espanyoles 2003, 2010, tres Copes del Rei 2002, 2003, 2006 i un Campionat d’Europa B, en aquest cas amb el FC…

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip  amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969, després que en la semifinal d’aquest…