Resultats de la cerca

Jugà al Girona Futbol Club durant quatre temporades 1959-63 a tercera divisió Passà després pel Calella CF 1963-65 i la UE Olot 1965-67 abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1967 En la primera temporada com a jugador blanc-i-blau no disposà de gaires oportunitats i acabà cedit al Club Esportiu Europa Fou recuperat per a la temporada següent i el nou tècnic, Argilés, el feu debutar a primera el 3 de novembre de 1968 Jugà vint-i-quatre partits en aquesta temporada, en la qual l’equip perdé la categoria, i setze l’any següent a segona Un cop acabada l’etapa espanyolista, tornà…

Participà en el primer torneig de tir amb arc organitzat per l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF l’any 1949 Se’n feu soci i a partir del 1950 formà part de l’equip d’arquers de l’AEEF, del Centre de Funcionaris de la Diputació Provincial i del Club d’Arquers de Catalunya Fou campió 1954 i segon 1951 al Campionat de Catalunya També participà en el Campionat d’Espanya 1957-69 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir amb Arc des del 1960 i vicepresident 1967-72 També practicà el muntanyisme amb el Centre Excursionista de Catalunya

Especialitzat en pesca esportiva de mar costa, aconseguí l’or els anys 2000 i 2001 amb la Societat Esportiva de Pesca Marbella del Poblenou de Barcelona en els Campionats d’Espanya de clubs

Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols Finalment, tornà al…

S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona, sempre com a timoner Fou doble campió d’Espanya i Catalunya en quatre amb timoner 1929, 1930 Disputà el Campionat d’Europa 1930 amb la selecció espanyola

Format al Club Esportiu Mediterrani com a jugador, el 1985 se centrà en la tasca d’entrenador Dirigí el primer equip del Mediterrani en dues etapes 1987-89, 1998-2003 i l’Atlètic Barceloneta 1993-98, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1997 Posteriorment entrenà el Campo de Deportes Larraina 2003-04 i el Club Waterpolo Aguas de València 2004-05 També ha estat tècnic 1989-90 i director tècnic 1990-91, 2008-16 de la Federació Catalana de Natació, entrenador d’equips de base del Club Natació Barcelona 1991-93 i seleccionador espanyol juvenil 1989 i júnior 1991-92 En aquest darrer càrrec…

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, de Cervelló, es proclamà campió de Catalunya absolut 2004, 2005 Amb el pitch-and-putt Badalona Ramírez Advocats també guanyà el Campionat de Catalunya de dobles fent parella amb Lluís Grifé 2010 En l’àmbit de clubs obtingué la Copa de Catalunya per equips 2007 i el Campionat de Catalunya per equips 2008, 2010 Amb la selecció catalana debutà el 2005 i ha guanyat la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…

Entre el 2007 i el 2009 fou campiona d’Espanya per equips absoluts amb la Sala d’Armes Montjuïc en la modalitat de floret L’any 2007 participà, amb la selecció de Moldàvia, en el seu primer mundial, i obtingué el títol de campiona de Catalunya absoluta, que repetí l’any següent Els anys 2009 i 2010 participà de nou en el Campionat del Món