Resultats de la cerca

Lateral dret, i també extrem en els seus inicis, debutà amb el Granollers a disset anys a la Lliga Asobal 2000 La temporada 2005-06 marcà 153 gols i el 2007 fitxà pel Portland San Antonio El 2010 fitxà pel Copenhaguen, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa daneses, i l’estiu del 2012 fitxà pel Montpeller francès Guanyà la medalla de bronze amb l’equip espanyol en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1947 i en iol de quatre amb timoner 1948, i subcampió en iol de dos amb timoner 1949 En l’àmbit estatal, fou subcampió en iol de quatre amb timoner 1947 i en outrigger de vuit 1949, i tercer classificat en aquesta darrera prova 1948

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979,…

Presidí el Club Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 1911-15, 1929-30

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Després de ser becat per la Fundació Puigvert 1960-62, s’establí a Barcelona el 1968, i poc després s’especia-litzà en medicina física i de l’esport Collaborà amb el RACC en l’organització de rallis i disposà de llicència internacional d’automobilisme fins el 1968 i de motonàutica fins el 1980, amb la qual capitanejà l’equip català en diverses competicions El 1970 creà l’Escola de Jutges de la Federació Catalana de Motonàutica i l’any següent entrà a la junta directiva d’aquesta federació Dirigí l’Escola de Jutges i Mesuradors de la Federació Espa-nyola de Motonàutica 1970-92 i fou comissari…

Base, arribà al Joventut de Badalona provinent de la Lliga italiana Jugà al club badaloní dues temporades 2007-09, en la primera de les quals aconseguí la Copa del Rei i la Copa ULEB

Començà a jugar al Club Hoquei Olot i, a vint-i-un anys, fitxà per l’Hoquei Club Salt, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2003 i on es retirà a vint-i-set anys Amb la selecció espanyola conquerí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2002

Format al Club Natació Olot, el 2003 anà al Club Natació Barcelona, amb el qual aconseguí la categoria internacional Posteriorment, jugà en el Mladost de Zagreb 2011-12, i el 2012 marxà a l’Olimpiakós de Grècia Amb el CN Barcelona fou dues vegades campió de la Lliga 2004, 2005, aconseguí una Copa del Rei 2011 i una LEN Trophy 2004 Amb l’equip croat guanyà una Copa de Croàcia 2011 i amb l’Olimpiakós guanyà quatre vegades la Lliga grega 2013-16 i la Copa de Grècia 2013-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el qual guanyà la Supercopa 2016-19, la Copa Catalunya…