Resultats de la cerca

Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Formà part de la brillant generació de fondistes dels anys quaranta Pertanyia a l’Exèrcit i també al FC Barcelona L’any 1942 baté en gairebé 4 minuts el rècord estatal de 30000 m, amb una marca d’15019 h Fou campió d’Espanya de 10000 m 1943, 1944, 1946, campió de Catalunya de la mateixa distància 1942, 1943, 1946, i campió de Catalunya de cros, individual i per equips 1943 Fou dues vegades internacional

Davanter format al CP Tordera, club amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya de totes les categories i debutà a la divisió d’honor la temporada 1979-80 Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1981 i guanyà la Copa CERS 1986 amb el Tordera Posteriorment jugà al CP Mollet 1986-98 i al CH Lloret 1989-92, on es retirà En la seva darrera temporada compaginà les tasques de jugador amb les d’entrenador Dirigí el primer equip del Tordera 1995-97 i el CP Voltregà 1997-2002, amb el qual arribà a dues finals de la Copa del Rei 2000, 2001 i guanyà una altra Copa CERS 2002…

S’inicià al Club Natació Montjuïc El 1994 disputà la Lliga de la primera divisió escocesa amb el Currie Rugby Football Club d’Edimburg i la temporada següent s’incorporà a la Unió Esportiva Santboiana, on jugà fins al final de la seva trajectòria esportiva Les seves posicions al camp eren les de primera línia o pilar, malgrat que la darrera temporada també jugà en la tercera línia Amb la Santboiana guanyà dues Lligues 1995, 1997 i una Copa 2000, i jugà al costat dels considerats millors jugadors de la història del rugbi català Albert Malo i Oriol Ripol Formà part de les selecció catalana en…

Soci de la Surfera Gironina, s’inicià a la platja de Pals amb el seu germà Eric i fou subcampió del món júnior de la disciplina d’eslàlom 2005, premi que atorga la International Funboard Class Association En el Circuit Català de Funboard ha estat campió de la disciplina d’onades 2006, 2009, 2010, 2011, de la d’eslàlom 2008 i de la classificació general 2008, 2011 En el Campionat d’Espanya de funboard ha estat campió de la classificació general, d’onades i estil lliure 2008 i subcampió de la classificació general 2009, 2011 El 2003 participà per primera vegada en una prova del Campionat del…

Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933…

A setze anys 1941 debutà en la màxima categoria al Club Laietà, amb el qual guanyà dues Copes 1942, 1944 i un Campionat de Catalunya 1944 Posteriorment, jugà al FC Barcelona 1946-47, 1949-53, amb el qual guanyà dues Copes 1947, 1950 i tres Campionats de Catalunya 1947, 1951, 1952 al Joventut de Badalona 1947-48, amb el qual aconseguí una cinquena Copa, i al Club Bàsquet Aismalíbar 1953-58, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1956 i on exercí com a jugador entrenador des de la temporada 1956-57 La temporada 1948-49 no pogué jugar competicions oficials de clubs per la manca d’acord…

Especialista en les proves de tanques, fou tres vegades campiona de Catalunya dels 400 m tanques 1983, 1987, 1990, tres vegades subcampiona d’Espanya 1983, 1984, 1987 i una tercera 1985 Formà part de l’equip de l’AE l’Hospitalet que superà el rècord català dels 4 × 400 m 1989 Fou atleta del FC Barcelona, l’Associació Esportiva l’Hospitalet i del Club de Natació Barcelona