Resultats de la cerca

Seu de l’Aeroclub del Penedès, la titularitat recau en Xavier Llobet i és d’ús públic Té una superfície de 8800 m2 i una pista de terra de 400 m de longitud Disposa d’un hangar, un taller i un local social Hi ha installada una escola de vol i diverses empreses que organitzen vols d’avions lleugers i d’ultralleugers

Pioner de l’aviació catalana, fundà i fou un dels dirigents de la Joventut Aviadora Espanyola, que posteriorment prengué el nom de Societat Aeronàutica Espanyola Participà en la primera exposició aeronàutica celebrada a la ciutat de Barcelona l’any 1910 Formà part de l’Aeroclub de Catalunya des del 1918 i fou membre de la comissió tècnica de la Lliga Aeronàutica de Catalunya 1926-28

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell a les pistes de l’aeròdrom General Vives El primer cop acollí la quarta edició de la Volta a Catalunya S’hi realitzaren exhibicions de vol, acrobàcies d’avionetes, proves de velocitat, combats d’aeromodelisme, salts de paracaigudisme i concursos de destrucció de globus Hi participà el campió d’Europa d’alta acrobàcia Gerard Verette en les dues edicions

Fundat al final del 1909, és el segon aeroclub que es creà a Catalunya Estava organitzat com a secció aeronàutica de l’Associació Catalana d’Estudiants i es dedicava principalment a la construcció de models Participà en la primera Exposició d’Aeronàutica d’Espanya celebrada a Barcelona el 1910 Els seus membres més destacats foren, entre d’altres, els germans Domènech i Roura i Josep Monrós

Fou director gerent de l’empresa Pujol, Comabella i Companyia, promogué la construcció de l’aeròdrom de la Volateria i la fundació de l’Escola Catalana d’Aviació El 1916 contractà Salvador Hedilla per dirigir l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment, assumí càrrecs directius dins Tallers Hereter, que el 1917 havien absorbit Pujol, Comabella i Companyia Al final de la dècada del 1920 fou vicepresident de l’Aeroclub de Catalunya

Fundat el 1933, tenia un caràcter eminentment popular Arribà a un acord amb l’Escola d’Aviació Progreso per oferir vols gratuïts als socis i també beques de pilotatge, amb la qual cosa aconseguí molts socis en poc temps El primer president fou Manuel Valdés El 10 d’octubre del mateix any es fusionà amb l’Aeroclub de Barcelona i en sorgí l’Aero Club Popular de Barcelona

Fundat per Josep Armengol i Claudi Gómez el 1935 Entre tots dos aconseguiren fabricar i fer volar un avió que anomenaren Poll de cel Es federà a l’Aeroclub de Catalunya i construí un aeròdrom primari, que posteriorment fou utilitzat durant la Guerra Civil El 1985 es refundà i s’especialitzà en vol d’ultralleugers Disposa d’un aeròdrom amb camp de vol de terra dura i hangar També té una escola de vol

Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

Fundat el 1973, fou molt actiu durant els anys posteriors i donà un gran impuls a l’aeròdrom Desaparegué al començament dels anys vuitanta a causa del tancament de les installacions que l’acollien El 1999 reobrí com a secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Disposa de cinc velers biplaça, dos velers monoplaça i dos avions remolcadors Organitza vols de divulgació i ofereix cursos de vol a vela, ultralleuger i avió de motor