Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Mediterrani, ha estat campió de Catalunya en 100 m 2007 i 50 m 2009, 2010 En l’àmbit estatal fou dos cops subcampió de 50 m estiu del 2010 i hivern del 2011 i un cop de 100 m hivern del 2011

Membre del Club Twirling Gornal, de l’Hospitalet de Llobregat, en el seu palmarès destaca una tercera posició en el Campionat d’Europa per equips, en què participà amb Catalunya 2006 Fou premi ARC 2007 per la Secretaria General de l’Esport

Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926

Conegut com Xavi Llorens , al principi de la dècada de 1980 formà part del Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment formà part del FC Barcelona, on fou jugador fins el 1989 i entrenador durant la temporada 1989-90 Guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Formà part de la selecció catalana, en ocasions fent de jugador i entrenador La temporada 1990-91 dirigí l’Indústries García Més endavant tornà al FC Barcelona i es dedicà a la formació del futbol base del club Des de la temporada 2006-07 entrena l’equip sènior de futbol femení del Barça, equip amb…

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de…

En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya 1944, 1946 i un subcampionat 1954 També fou subcampió d’Espanya 1944 i participà en diverses ocasions amb l’equip espanyol i català en competicions internacionals Jugà als clubs d’escacs Barcelona i Tívoli També destacà com a jugador per correspondència i escrigué el llibre del Torneig Internacional de Barcelona de l’any 1946

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

Començà jugant al Teià Futbol 5 i posteriorment passà a les files del Club Natació Caldes FS Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal AMF 2008 Rebé el premi ARC 2008