Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…

Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic

Debutà en la categoria sènior a l’Estudiantes de Madrid el 1964, equip en el qual jugà fins el 1968 Aquest any fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona , en el qual acabà la seva trajectòria com a jugador el 1973, any que inicià la carrera com a entrenador El primer equip que entrenà fou el Círcol Catòlic de Badalona —anomenat més endavant Cotonifici de Badalona— 1973-83 i posteriorment entrenà el Club Joventut de Badalona 1983-85 i el FC Barcelona, del 1985 al 2002, bé que amb dues interrupcions 1990-92 i 1997-98, amb el qual guanyà la Lliga ACB els anys 1987, 1988, 1989, 1990, 1995…