Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya en la classe 420 en tres ocasions 1978, 1979, 1980 i subcampió en 470 1980 En l’àmbit internacional fou campió d’Europa Júnior en 420 1978 i assolí un tercer lloc al mundial absolut de 420 1978

Es formà en les categories inferiors del Rugby Club Cornellà, i debutà amb el primer equip a 17 anys Fitxà pel FC Barcelona 1979-86, amb el qual guanyà dues Copes del Rei 1983, 1985 Jugà tant de mitja melé com de mig d’obertura Fou 12 vegades internacional absolut

Pivot Formà part del Club Balonmano Granollers 1990-98, amb el qual guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 Posteriorment recalà a l’Altea 2000, 2001, 2002 i finalitzà la seva trajectòria al Pozoblanco 2002-08, de la divisió de plata estatal Fou internacional júnior en 18 ocasions i absolut 24 vegades

Fou soci del Club Tennis Barcino i fundà, el 1964, el Club Tennis Barà de Tarragona Fou vicepresident de l’Associació de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya Des de la seva mort, el Campionat de Catalunya absolut també duu el nom de Trofeu Joan Margets Ferrer “In Memoriam”

Membre del Club Esportiu Mediterrani, destacà en les proves d’estils i de papallona Guanyà el Campionat de Catalunya en 200 m estils 1994, 1996 i 100 m estils 1997, prova en què assolí el rècord d'Espanya absolut 5726, i guanyà el Campionat d’Espanya de 100 m papallona 1998

Format al HC Palau de Plegamans i als equips de base del FC Barcelona, fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà una temporada al CP Vilafranca, el San Antonio de Pamplona i el GEiEG, i finalment fitxà pel CP Calafell Fou internacional absolut amb Catalunya

Lligat sempre al Club Nàutic Amposta, en categories inferiors fou dos cops campió d’Espanya —cadet amb dos sense 1980 i juvenil en vuit 1982— i nombrosos de Catalunya Com a absolut aconseguí diversos campionats de Catalunya i fou campió d’Espanya en quatre scull 1983 i quatre amb timoner 1997

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta Fou diverses vegades campió de Catalunya i quatre cops campió d’Espanya absolut, tres amb el dos sense timoner 1981, 1982, 1983 i una amb el quatre sense timoner 1984 Participà en el Campionat d’Europa del 1982 amb el dos sense timoner

Davanter que s’inicià al CH Bigues i Riells, completà la seva formació al CH Caldes El 2009 fitxà pel Sant Feliu, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga Fou campió del món i d’Europa en categoria júnior amb la selecció espanyola, i internacional absolut amb la catalana

Formà part de la primera promoció del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya, del qual és tècnica collaboradora Fou campiona d’Europa Espoir 2000, 2001 en categoria sub-23 En l’àmbit absolut, guanyà dos Campionats de Catalunya 2002, 2003 i un subcampionat d’Espanya d’esquí de muntanya 2002