Resultats de la cerca

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del Malgrat i Badalona…

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional  el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT  i d’organitzar la Societat Tipogràfica…

Entrenat pel seu pare, Moisès Llopart, debutà en l’àmbit internacional el 1973 Es proclamà nou vegades campió d’Espanya de 20 km marxa 1976 i 50 km marxa 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1989, 1990, 1991, i establí onze plusmarques estatals en diferents distàncies, tant en pista com en ruta També fou campió d’Europa 1978 i recordista europeu 1979 dels 50 km, assolí el títol català dels 30 km 1984 i guanyà dues Copes del Món 1979, 1983 Fou el primer atleta català i espanyol a guanyar una medalla olímpica, la plata als 50 km marxa dels Jocs de Moscou 1980 Disputà la mateixa prova en els Jocs…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…

Migcampista, començà la seva carrera al Gimnàstic de Manresa El setembre del 1984 s’incorporà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i el 1990 debutà amb el primer equip Amb aquest club conquerí diversos títols, entre els quals destaquen sis Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, dues Copes del Rei 1996-97, 1997-98 i la Copa d’Europa 1991-92 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Fou escollit millor jugador europeu sub-21 1992 El 2001 abandonà el FC Barcelona i fitxà pel Brescia Calcio la temporada 2001-02, durant la…

Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…