Resultats de la cerca

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla…

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, formà part de l’expedició Grenlàndia que coronà set pics verges 1974 També escalà el Kilimanjaro 1973, el McKinley 1975, el Noshat 1976, el Batian 1976, l’Aconcagua, l’Illimani i l’Illampu 1978 Participà en l’expedició Himàlaia-81, on conquerí el Broak Peak, amb Enric Pujol, que morí en el descens 1981

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982

Està organitzada en seccions culturals, socials i esportives, relacionades amb el muntanyisme, l’espeleologia, la bicicleta de muntanya i una àrea de formació Té una escola de muntanya i una biblioteca Els seus socis coronaren pics com el Nun 7135 m, 1997 o el Manaslu 8156 m, 1999 i exploraren uns 1000 m en espeleologia avenc de la Gouffre Berger, França El 2008 celebrà el centenari de l’excursionisme sabadellenc

Vinculat al Centre Excursionista de Sabadell, ha assolit el Nun, els pics més representatius de l’Equador, Bolívia i el Perú, l’Ice Windows al mont Kenya, el Kilimanjaro i alguns cims de l’Atlas El 1999 assolí el cim del Manaslu 8165 m, amb Josep Noguera, i el 2001, amb Jordi Barrancos i Josep Noguera, el Gasherbrum II 8035 m També intentà el Hidden Peak 2001 i el Kangchenjunga 2003 per la cara sud

Situat per sobre de l’estany de Baborte, al circ del mateix nom, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a 2340 m d’altitud Refugi metàllic d’emergència, promogut i construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat Fou inaugurat el 12 de setembre de 1981 Disposa de setze places d’allotjament i serveix de base per a travesses i ascensions als pics de Baborte 2933 m, els Estanys 2955 m i Sotllo 3073 m

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Pujà l’esperó Walker des Grandes Jorasses 1998 i pics de Montserrat, els Pirineus i els Alps, com la via Àrea Reservada i A4+ Montserrat, 2001 Formà part de l’equip que obrí itineraris verges al Garhwal l’Himàlaia indi, 2005 Fou seleccionat per l’equip de joves alpinistes de la Federación Española de Deporte de Montaña y Escalada FEDME -2004i fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya 2007 Fou membre de l’equip de The Mountain Academy a Chamonix, projecte per a promoure i comunicar l’escalada entre joves europeus 2008

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m