Resultats de la cerca

Fou atleta del Futbol Club Barcelona i un dels pioners de la marxa atlètica Guanyà el primer Campionat de Barcelona 1921 i fou subcampió en la prime-ra edició del Campionat d’Espanya de50 km 1922 Desenvolupà una llarga carrera atlètica abans i després de la Guerra Civil Espanyola L’any 1936 fou subcampió d’Espanya de ruta i de pista, i el 1942 guanyà el Campionat d’Espanya

Estudiós de la història de l’excursionisme, l’any 1947 ingressà al Club Excursionista de Gràcia, on dirigí la secció de muntanya 1953-57 i del qual fou vicepresident 1957-61 i 1969-71 i president 1971-74 Així mateix, a la Federació Catalana de Muntanyisme fou assessor de premsa 1962-66, cofundador i primer director tècnic de la revista Vèrtex 1966-68 i vocal de la Junta Directiva 1971-74 Formà part de la comissió del Centenari de l’Excursionisme Català 1976 i del Centenari de l’Ascensió de Jacint Verdaguer a la Pica d’Estats 1983, i creà la Travessa Matagalls-Montserrat 1972 Fou cofundador i…

Membre del Club Nàutic de Tarragona, guanyà quatre Campionats d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner 1934, 1944, 1945, 1946, sempre en el lloc de timoner

Destacà com a defensa en les categories inferiors del Club de Futbol Gavà i fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, on acabà de formar-se Jugàa l’equip B del Barça 1985-88 i debutà a primera divisió amb el Valladolid 1988-89 També jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1989-94, el Valladolid 1994-95, el Deportivo Alavés 1995-96 i el CF Gavà 1996-99, on es retirà

Fundat a l’octubre del 1992, fou impulsat per Antonio Carvajal i Jordi Palau Participa en competicions federades de primera categoria A Guanyà diverses edicions del Campionat de Catalunya de clubs 1997-2001, 2004, 2007 Disposa de local so-cial i utilitza unes installacions esportives municipals amb vuit pistes de bitlles

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…

Editada per la Federació Catalana de Muntanyisme, en fou fundador el llavors president Francesc Martínez Massó Tingué com a director Lluís Dupré 1966-97, que comptà amb la direcció tècnica de Carles Albesa 1966-68, Alexandre Marcet 1969-79 i Jaume Ramon 1985-97, i prengueren el relleu Xavier Cullell 1997-2000, Enric Faura 2001-07, Jaume Ferrández 2008-13, Francesc Vila 2013-16 i Quim P Casadesús des del 2016 Publicada els primers anys en castellà, excepte un poema a l’inici de cada número que era en català, des del 1970 s’edità en català i fou la primera publicació federativa…

Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…