Resultats de la cerca

El 2004 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Begues, i en fou la primera presidenta, fins el 2008 Fou responsable de la Comissió de Ciclisme Femení de la Federació Catalana de Ciclisme 2005-09 i membre de la Plataforma Dona i Esport de la Secretaria General de l’Esport 2007-10 Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2008-11 i fou vicepresidenta de la Federació Espanyola de Ciclisme 2009-11

S’inicià el 1987 a l’Agrupació Esportiva Bon Pastor de Barcelona, passà a l’EPIC Casino de Terrassa 1991-99 i al Club de Bàdminton Sesrovires 2003-12, del qual fou un dels fundadors i on compaginà la faceta de tècnic i jugador Com a entrenador ha destacat en les categories de formació Fou membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Bàdminton També ha collaborat en la creació del Club de Bàdminton Hortons i el Club de Bàdminton Begues

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

Situat a la muntanya de Montjuïc, porta el nom de l’atleta olímpic Joan Serrahima Bofill Es bastí on antigament es trobava la pedrera de Safont, prop del barri del Polvorí L’obra comportà molts problemes a causa de la poca resistència d’uns terrenys que també s’havien destinat a abocador d’escombraries Finalment, s’inaugurà el 1969 amb un primer paviment de terra batuda provinent de Begues que li donava un color vermellós més característic de les pistes de tennis L’equipament fou sotmès a una primera remodelació el 1983, any que se substituí el paviment inicial per material…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…