Resultats de la cerca

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…

Coneguda com Sissy o Dotty , es formà al Reial Club de Golf El Prat Guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1969, 1970, 1971, 1977 Fou entrenadora de la selecció espanyola femenina a la dècada dels setanta Ja retirada, exercí d’assessora de la Federació Catalana de Golf 1981

Jugà al Club Natació Mataró 2005, el Club Natació Barcelona 2007, el Canoe NC 2011 i, des de la temporada 2012-13, al CN Atlètic-Barceloneta, equip amb el qual guanyà quatre Lligues 2013, 2014, 2015, 2016, tres Copes del Rei 2013, 2015, 2016, dues Supercopes d’Espanya 2013, 2015, una Copa d’Europa 2014 i una Supercopa d’Europa 2014 La temporada 2010-11 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat d'Europa 2010, 2012, 2014, 2016, del Món 2013 i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic en ambdues ocasions

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i més tard jugà…

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Fitxà pel Club Natació Barcelona 1948-52, 1966-72, malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola Fou forjador del waterpolo modern Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, Hèlsinki 1952, Roma 1960, en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA

Conegut com Imre Poszonyi, arribà al Futbol Club Barcelona la temporada 1924-25, procedent del Cracòvia polonès, per a organitzar els equips inferiors Amb la marxa de Greenwell, passà al primer equip, amb el qual aconseguí el campionat de Catalunya i d’Espanya, aquella mateixa campanya Retornà al seu país en acabar la temporada

Fitxà pel RCD Espanyol 1964-66 procedent del Betis Hi disputà 22 partits de Lliga i marcà 2 gols Posteriorment jugà, entre d’altres, al Besiktas i al soccer dels Estats Units