Resultats de la cerca

Membre de l’Athletic Club Galeno, integrà la selecció catalana en el que és considerat el seu primer partit, el 1904 contra l’Espanyol, que es disputà al camp de l’Hospital Clínic de Barcelona

Fou doble campió de Catalunya 1935, 1942 i d’Espanya 1943, 1944 individual

Competí com a independent fins l’any 1948 El 1936 creà amb altres companys la Penya Ciclista Montcadense, i el mateix any passà al Club Ciclista Montcada, que presidí des de llavors El 1943 organitzà diverses curses i la festa del Pedal 1956 Muntà etapes del Critèrium Internacional de Barcelona El 1960 creà un equip amateur Rebé la medalla Forjadors de la Història de Catalunya 1997

Formà part del Club Nàutic Sitges, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009 Fou sis cops campió de Catalunya 1996, 1998, 2004-07 i set d’Espanya 1995, 1996, 1998, 2004-07

Membre de l’Associació Esportiva Sant Andreu AESA, competí en parelles mixtes amb Sergi Orrit En categoria júnior fou campiona d’Espanya 2000, 2003 i guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2003 En categoria absoluta es proclamà subcampiona estatal en dues ocasions 2005, 2006 També competí amb el Patinatge Foment Cardoní, i posteriorment fou monitora de l’AESA

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Estudià a Barcelona Associat amb Francesc Pérez d’Olaguer, fundà 1921 l’empresa Ricart i Pérez, on fou preparat un automòbil de competició que obtingué bons èxits el 1923 Projectà els motors Rex, emprats en maquinària agrícola i industrial durant més de quaranta anys En retirar-se Pérez 1923, fundà l’empresa Ricart, que posteriorment 1928 es fusionà amb l’empresa España per fabricar cotxes en petites sèries que immediatament guanyaren curses arreu on participaren juntament amb Felip Batlló, dirigí la fàbrica d’automòbils Ricart-España El 1936 passà a la Società Alfa Romeo, a Milà, on, com a…

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…

Començà a córrer en moto el 1975, fins que el 1987 passà a les curses de cotxes i s’especialitzà en vehicles històrics Destacà per la seva tasca de preservació de models de competició, especialment de les marques Lotus i Ferrari Guanyà el Campionat d’Europa de Sports Prototips 1993, 1994 amb un Lotus 23 i el Trofeu Lurati de Fórmula Júnior 1996 amb un Lotus 27 Pel que fa al campionat històric Formula One, l’únic reconegut per la Federació Internacional d’Automobilisme, es proclamà campió de la Classe C cotxes amb efecte sol els anys 2006 i 2009, i quedà subcampió els anys 2007 i 2008, sempre…