Resultats de la cerca

L’any 1978 fundà, conjuntament amb unes amigues, la secció femenina d’hoquei del Club Egara Posteriorment, jugà amb l’Atlètic Terrassa 1982-91, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1988, i amb el Júnior de Sant Cugat fins que es retirà El 1992 obtingué la tercera posició al Campionat d’Espanya i el subcampionat de la Copa de la Reina Amb la selecció espanyola participà als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els quals aconseguí la medalla d’or

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 58 kg 2003 Assolí la tercera posició en els campionats estatals per federacions formant part de la selecció catalana 1999 Es proclamà campiona de Catalunya en sis ocasions 1999-2004 i fou subcampiona de la Lliga Catalana en unes altres cinc 1994-98 El 2003 guanyà el Campionat Internacional Silver Dragon a Cardiff en la categoria de 58 kg També s’adjudicà tres edicions del Trofeu Cèlia Peña Entre el 1998 i el 2004 baté més de quaranta rècords de Catalunya en les…

S’inicià a l’Hospitalet Patín Club i s’especialitzà en velocitat L’any 1975 passà a l’equip Saez Patín Club i des d’aquell moment fins l’any 1984 formà part de la selecció catalana i de l’espanyola Guanyà 32 medalles d’or en Campionats d’Espanya –tant en pista com en circuit–, una d’or i una de plata en el Campionat d’Europa 1984 i una de bronze en el Mundial 1980 En relleus, aconseguí una medalla de plata en el Campionat d’Europa 1984, conjuntament amb Cèlia Cobo i Yolanda Fernández, amb les quals aconseguí també l’or per equips Ha rebut diverses distincions al mèrit esportiu, i és…

Fundat a la dècada de 1970, fou impulsat per Jaume Miró Montoliu Club referent en la formació de gimnastes, els primers que destacaren en l’àmbit estatal i internacional foren Aurora Morata i Josefina Gomáriz Al final dels anys setanta Jaume Miró i algunes de les esportistes més rellevants abandonaren el club, però aquest fet no implicà una decaiguda de l’activitat Montserrat Ubia i Cèlia Hernández en prengueren les regnes i aconseguiren un Campionat d’Espanya de clubs i una dotzena de títols individuals estatals en diverses categories Algunes de les seves gimnastes participaren en uns Jocs…

Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…

El terreny de joc pot ser un camp a l’aire lliure o una pista coberta o descoberta hoquei sala Els mateixos esportistes que juguen a hoquei sobre herba practiquen també l’hoquei sala, ja que les competicions s’alternen en el calendari En l’hoquei sobre herba, els equips són formats per onze jugadors un porter, equipat amb proteccions especials, i deu jugadors de camp, amb una disposició tàctica similar a la del futbol El terreny de joc és rectangular, de 91,40 m de llarg per 55 d’ample Les porteries fan 3,66 m de llarg per 2,14 d’alt Només es pot marcar gol colpejant la pilota amb l’estic…