Resultats de la cerca

S’inicià en la competició l’any 1946 a la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, club del qual fou president des del 1980 Aconseguí una medalla d’or per equips 1971 en el Campionat d’Espanya de Mar Costa i una d’argent 1975 El 1985 obtingué l’argent en el Campionat d’Espanya de clubs Desenvolupà diferents càrrecs directius a les federacions de pesca catalana i espanyola Collaborà habitualment en la revista especialitzada Cañasport

Membre del Club Nàutic Amposta, des de l’any 2015 competeix amb l’equip de la Universitat d’Ohio gràcies a una beca Fent parella amb Anna Boada, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 En el Campionat d’Europa del 2019 es proclamà campiona de la modalitat doble escull fent parella amb la basca Virgínia Díaz, i ambdues foren subcampiones del Campionat d’Europa del 2020 en la categoria de dos sense timoner

Defensa format al SHUM Maçanet, la temporada 1988-89 fitxà pel CE Noia, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà la Copa d’Europa Després tornà al Maçanet i també jugà amb el Blanes 1995-96 i el Vila-seca 2006-07

S’inicià el 1995 al diari Marca , i el 1996 s’incorporà al diari Sport Collabora en El País , Mundo Deportivo i Ara En mitjans radiofònics, el 1996 entrà a Catalunya Ràdio com a redactor encarregat de l’actualitat del Futbol Club Barcelona i des del 2000 forma part de l’equip de La transmissió d’en Puyal , en què analitza els partits oficials del FC Barcelona Fou cap d’esports d’aquesta emissora 2004-09 Ha escrit el llibre Fórmula Barça Viatge a l’interior d’un equip que ha descobert l’eternitat 2011 Des del 2012 fa de comentarista de partits de futbol a TV3

Membre del Club Natació Catalunya des del 1965, participà en un Campionat d’Espanya de natació i en diversos torneigs catalans, com la Copa Nadal i les travessies a l’estany de Banyoles i els ports de Barcelona i Tarragona El 1967 s’inicià en salvament aquàtic i obtingué el títol de socorrista Participà en nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya i en tres Campionats del Món 1967, 1968, 1969 Guanyà la medalla de bronze en 200 m natació amb obstacles en el Campionat del Món 1968 En la mateixa competició assolí dues medalles per equips, una de bronze 1968 i una d’or 1969 Posteriorment fou…

Membre del Club Esportiu Olímpic Barcelona Participà en el Campionat del Món 2015 i d'Europa 2015 i, fent parella amb Aina Cid, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 A l’abril del 2019 anuncià es retirà de la competició

Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Resident a Barcelona des de la finalització dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, fou nomenada responsable de la secció de gimnàstica rítmica del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat el 2001 Entrenadora d’Almudena Cid abans i després del jocs, també entrenà les internacionals catalanes Marina Fernández, Natàlia Garcia i Júlia Usón Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consell Superior d’Esports 2009

Arribà a les categories inferiors del Joventut de Badalona provinent del CB Sant Adrià Després de dues temporades amb el CB Sant Josep de Badalona, debutà l’any 1993 com a base del primer equip de la Penya Entre el 1994 i el 1996 jugà a la Lliga EBA amb el Fuenlabrada Retornà al Joventut el 1996, on jugà tres temporades més Posteriorment, inicià un pelegrinatge per diferents equips Caja San Fernando de Sevilla 1999-2001, Alerta Cantabria Lobos 2001-02, Air Avelino italià 2002-03, Tau Vitoria i Tenerife Baloncesto 2003-04, CB Valladolid 2004-08, Auto Cid de Burgos 2008-10, ja a la…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…