Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Terrassa, fou subcampió d’Europa en l’especialitat lliure 1996, 2000 i medalla de bronze en combinada 1996, 1997 També aconseguí la medalla d’argent a la Copa Llatina 1996 i en els Jocs Mundials 1997, la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1992 i el cinquè lloc en lliure i combinada en el Campionat del Món 1997 En l’àmbit estatal, fou campió d’Espanya en l’especialitat lliure 1993, 1995-99, combinada 1995-99 i figures obligatòries 1995-99, i subcampió d’Espanya en l’especialitat lliure 1994, 2000 i combinada 1994 També fou campió de Catalunya en les especialitats de…

Conegut com Arrasandor , competí com a púgil amateur representant el gimnàs KO Verdum de Barcelona, on entrenà a les ordres del seu pare, Rafa Martín Carbajosa Es proclamà campió d’Espanya júnior de boxa amateur en una ocasió També fou campió de Catalunya de boxa 2008 Com a púgil amateur , acumulà vint-i-quatre victòries i un combat nul El 2011 debutà com a boxejador professional Com a lluitador de kick-boxing es proclamà campió d’Espanya i, en dues ocasions, de Catalunya

Competí amb els clubs de bitlles COP 1994-99 i Can Folguera a partir del 1999, i assolí un títol 2002 i un subcampionat 1996 català de clubs El 2007 es proclamà subcampió de Catalunya individual

Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981

Practicà diverses modalitats esportives com la boxa, la lluita grecoromana, l’halterofília o la gimnàstica esportiva Destacà com a practicant de culturisme durant la dècada dels trenta i dels quaranta del segle XX

Debutà a la màxima categoria amb l’Athletic de Bilbao 1981-86, i fitxà per l’Espanyol 1986-89, que es classificà tercer en la Lliga del play-off 1986-87 i realitzà la millor campanya europea de la seva història en disputar la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou destituït a la meitat de la següent temporada, però entrenà dues vegades més l’Espanyol 1991-92, ja començada la Lliga, i els anys 2002-04 També exercí de seleccionador estatal 1992-98

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…

S’inicià al Club d’Esquí Girona i competí en eslàlom i eslàlom gegant diversos campionats d’esquí d’àmbit català, estatal i internacional El 2006 fou campiona de Catalunya de parallel Disputà el Campionat del Món 2007

El 1976 arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona i el 1978 es convertí en el suplent del seu germà Carles en el primer equip, en el qual jugà fins el 1983, excepte la temporada 1981-82, que fou cedit a l’Alcobendas Guanyà quatre Copes d’Europa 1979, 1980, 1981, 1983, dues Supercopes d’Europa 1981, 1983, tres Lligues 1979, 1980, 1981 i dues Copes del Rei 1979, 1981 Posterior-ment jugà a l’AE Ripoll, el Club Hoquei Piera, el SHUM Maçanet, el Club Patí Ripollet i el Club d’Esports Vendrell Com a entrenador, dirigí l’AE Ripoll, el Club Patí Vilanova i el Patí Hoquei Club Sant Cugat femení, i…

Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…