Resultats de la cerca

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1980 començà a collaborar en l’organització de competicions d’eslàlom a la Seu d’Urgell Treballà al COOB’92 1991-92 i des del 1993 és secretària general del comitè organitzador de les competicions internacionals de piragüisme que es fan al Parc Olímpic del Segre, com els Campionats del Món 1999, 2000 Fou membre del comitè d’eslàlom de la Reial Federació Espanyola de Piragüisme 2001-05 i de la Federació Internacional de Piragüisme 2004-08 També fou directora de competició del Campionat del Món d’eslàlom 2007 i del Campionat Panamericà d’eslàlom 2011,…

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona i el 1960 passà a formar part del primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1965 La seva posició al camp era la de tres quarts centre Jugà diversos partits amb la selecció espanyola júnior i un partit amb la selecció estatal absoluta Es retirà l’any 1969

Setè dan Deixeble del mestre Henry Birnbaum Participà en dos Campionats d’Europa 1955, 1959, fou dues vegades campió estatal per equips 1958, 1959 i es proclamà dos cops campió de Catalunya 1958, 1961 Rebé un homenatge a la seva trajectòria de la Federació Catalana de Judo 2009

Especialitzat en la pràctica de salmònids mosca, el seu palmarès inclou una medalla d’or 2008 i tres de bronze 2002, 2003, 2006 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món de salmònids, i una de plata en el Campionat d’Europa 2010 Fou campió d’Espanya de salmònids mosca 2001 i amb la selecció catalana guanyà cinc medalles de bronze en el Campionat d’Espanya d’autonomies 2001, 2002, 2003, 2005, 2008

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol…

S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka 1996 o Nuevo…

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès, disputà les proves de descens, eslàlom i eslàlom gegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo 1956 Obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1956 Participà en la VII Combinada Internacional d’Esquí organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya a la Molina 1962

Formà part de l’equip d’esquí espanyol El 1946 participà amb un equip andorrà, amb Francesc Viladomat i Ramon Huguet, en el concurs de la Molina Competí en els Jocs Olímpics d’Oslo 1952, en els de Cortina d’Ampezzo 1956 i en els de Squaw Valley 1960 en eslàlom gegant Fou president del Comitè Olímpic Andorrà 1997-2002 Fou membre de l’Esquí Club Andorrà, posteriorment Esquí Club Envalira

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

S’inicià amb el Club BMX Les Arenes L’any 1999 fitxà pel Team Foes i, un parell de temporades després, per l’Orange Espanya, amb el qual es proclamà subcampió d’Espanya de descens 2002 El 2003, a les files del Cortina Bikes, fou segon al Campionat de Catalunya i, l’any següent, guanyà el Gran Premi Marzocchi i una màniga de l’Obert d’Espanya de l’especialitat Entre el 2005 i el 2011 competí pel Vallnord-Commençal L’any 2008 guanyà el Campionat de Catalunya de 4-cros i fou segon al descens de Madeira El 2010 fou segon a l’Obert d’Espanya de descens