Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en la categoria de 66 kg 2009 Guanyà deu vegades el títol de campió de Catalunya sènior 1998-2002, 2004-09 Assolí diversos títols individualment i collectivament amb el seu club i representant la Federació Catalana de Lluita Disputà Campionats d’Europa i Mundials, a més de competicions com el torneig internacional Henry Deglane Fou designat esportista d’elit pel Consell Català de l’Esport

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver, de Barcelona, en la categoria de 60 kg Es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure en categoria sènior 2008 Assolí també el Campionat de Catalunya en les categories júnior, cadet i escolar També participà en els Campionats d’Europa en categoria júnior i cadet Fou guardonat amb el premi d’honor de l’esport català

El 1987 entrà a la redacció d’esports de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès Presentà nombrosos programes esportius en les desconnexions en català de la segona cadena Començà a Diumenge Esport , emès per primera vegada l’any 1989 Posteriorment presentà i dirigí Atac i Gol 1991, Gol Nord 1998 i El Rondo 1999-2006, amb el qual adquirí rellevància pública Més endavant presentà La banda 2007, Sempre positius i Ziga Zaga 2009-10 Durant diverses etapes de la dècada de 1990 també conduï la secció d’esports de l’ Informatiu de TV2 En l’àmbit estatal, treballà a Estadio-2 i Club de futbol D’…

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

El 1926 la seva família es traslladà a Barcelona S’inicià en la boxa a catorze anys al Club de Boxa Mediterrani, secció pugilística del Club Esportiu Mediterrani El 1935 passà al Club Deportiu Margarit, on compaginà futbol i boxa fins a l’esclat de la Guerra Civil Reprengué l’activitat de la mà dels mànagers Clemente i Goya Debutà com a púgil amateur el 1941 i es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1941, 1942, 1943 i de Catalunya 1941 Integrà la selecció estatal que participà en els Campionats d’Europa, en la categoria de pes mosca 1942, 1943, i també representà la selecció catalana en…

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

Fill de Francesc Díaz Alonso, fou conegut com Chico Díaz Format al CN Barcelona, fou jugador de paleta de cuir, pala curta i trinquet Davanter, en pala curta aconseguí set Campionats de Catalunya amb J Sala 1987, Francisco Bakero 1988, 1989, Antonio Carretero 1991, 1993, 1995 i Abraham Pereira 1992, i fou campió d’Espanya de clubs amb Antxon Mena 1993 En paleta de cuir, fou campió de Catalunya amb Sala 1987, Carretero 1994, Bakero 1996, Agustí Calvo 1996 i Àlex García 1997 En trinquet ho fou amb Calvo 1996 Exercí de seleccionador i entrenador de l’equip català de…

S’inicià en la boccia amb l’Associació Paràlisi Cerebral ASPACE-ESPORTS S’incorporà com a tècnic i fisioterapeuta de la selecció espanyola de boccia, amb la qual participà en un Campionat del Món 2006, una Copa del Món 2007, els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i els de Londres 2012 Des del 2006 també és entrenador del CE Paralítics Cerebrals PCSport Aquella mateixa temporada fou el seleccionador català, càrrec que abandonà l’any següent per continuar com a tècnic

Díaz era un mecànic nascut a Madrid que es traslladà a Barcelona per associar-se amb Grilló i crear la Fábrica Nacional de Automóviles Díaz y Grilló L’empresa funcionà entre el 1913 i el 1922 El mateix Díaz fou pilot i participà en curses, i guanyà, entre d’altres, la medalla d’or a la IV Prova de Regularitat del Reial Moto Club de Catalunya 1918 La marca debutà en competició amb un autocicle el 1915, a la III Prova de Regularitat i Turisme Les dificultats econòmiques posaren fi a les seves activitats esportives

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina