Resultats de la cerca

S’inicià a la pesca de competició l’any 2004 dins la Societat de Pesca Esportiva de Solsona Guanyà la medalla d’or amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya de salmònids 2009

S’inicià en la competició hípica esportiva el 1953 Es proclamà campió d’Espanya per clubs 1979 i campió d’Espanya d’eguassades internacionals 1975 Assolí la medalla de bronze en els campionats estatals en categoria individual 1979 També fou campió de Catalunya per equips 1974 Entre el 1967 i el 1968 esdevingué el genet amb més victòries en grans premis Obtingué 53 copes de cria cavallina El 1969 formà part de la selecció estatal Ocupà, d’ençà del 1960, un càrrec a la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i representà el club a les assemblees de la Reial Federació Espanyola d’…

Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…

Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d’honor…

Organitzat pel Club Deportiu Banyoles, és un dels torneigs estiuencs més antics que es fan a Catalunya Fins l’any 2014, l’equip que més vegades ha guanyat el torneig és la Unió Esportiva Figueres, amb 15 títols

Inaugurat el 1979, és propietat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És situat dins del parc, a l’oest del desguàs de l’estany Llong i al nord-est dels prats d’Aiguadassi, a 1985 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda com a Carros de Foc És guardat i té una capacitat de quaranta-set places És base per a ascendir, entre d’altres, al gran tuc de Colomers 2933 m o el Subenuix 2950 m a més, també es poden fer excursions i travesses dins el parc nacional

Organitzada pel Club Natació Banyoles, té lloc al mes de setembre a l’estany de Banyoles amb una distància de 2115 m Aplega uns dos mil participants i és una de les més concorregudes d’Europa El primer guanyador fou Felip Sánchez Babot, soci del GEiEG, que tingué la idea d’organitzar una prova de resistència de natació a l’estany En un primer moment era previst disputar una cursa de 1500 m amb nedadors del GEiEG, el CN Banyoles, el Club Natació Barcelona i el Club Natació Terrassa, però al final aquests dos darrers clubs no hi van participar i el recorregut s’allargà…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960