Resultats de la cerca

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

Practicà arts marcials fins que, l’any 1989, s’inicià en el fisioculturisme Ha assolit diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya Fou campió d’Europa de fisioculturisme i fitnes 2002 i medalla de bronze 2003 En el Campionat del Món de la Unió Internacional de Body Building Natural UIBBN fou, en la categoria sènior masculina de menys de 90 kg, medalla de plata 2001, i en la categoria de menys de 85 kg fou medalla d’or 2006, plata 2004, 2005 i bronze 2002, 2003, 2008 És entrenador de cultura física i jutge internacional de la UIBBN i de la Federació Internacional de Body Building i Fitness…

Format al Club Playas de Castellón, posteriorment s’incorporà a les files del Futbol Club Barcelona S’especialitzà en proves combinades i guanyà dos Campionats d’Espanya de decatló 2006, 2010, i tres d’heptatló en pista coberta 2006, 2010, 2011 L’any 2006 baté el rècord català de decatló amb 7845 punts Fou 26 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 2007, 2009, en el Campionat d’Europa en pista coberta 2009 i en el Campionat d’Europa 2010 Guanyà la medalla de plata en els Campionats Iberoamericans 2010

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, guanyà la Sunshine Cup amb l’equip espanyol 1992 Ha estat guanyador d’un torneig de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Roma, 2003 i de nou de l’ATP Tour Porto, 1996 Bolonya, 1997 Gstaad, 1997 Umag, 1997 San Marino, 1997 Bournemouth, 1997 i 1998 Barcelona, 1999, i Palerm, 2001 El 1999 fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis El 1998 assolí la desena posició en el rànquing de l’ATP individual i el 2004, la dues-centes vuitena en dobles, les més altes de la seva carrera Després d’una llarga malaltia 2005-07, es retirà del…

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1919 procedent de l’Arenas de Guetxo Interior dret, disputà 55 partits com a blaugrana, i marcà 24 gols en l’etapa 1919-1921, durant la qual guanyà una Copa del Rei 1920 i dos Campionats de Catalunya La temporada 1921-22 marxà al Racing de Sama de Langreo Disputà els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 amb la selecció espanyola, on guanyà la medalla d’argent També jugà 8 partits amb la selecció absoluta

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis

En categories inferiors participà en Campionats d’Europa, fou campió d’Espanya infantil de dobles i de mixtos juvenil i de Catalunya infantil, tres vegades juvenil, en dobles i dos cops per equips En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1999 i per equips 1995 amb el Calella Entre altres equips jugà a l’Hospitalet, al Calella, al Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, a l’Avilés i a La Palma