Resultats de la cerca

Fitxà per l’EPIC 1991-96 Fou campiona d’Espanya 1991 i de Catalunya 1991, 1992 Posteriorment exercí d’entrenadora al CN Mataró, amb el qual guanyà dues Lligues femenines 2004, 2006 i tres Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2011, així com diversos títols en categories de base També fou seleccionadora espanyola

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, el 1967 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria i el Campionat d’Espanya per equips amb la selecció catalana L’any 1968 assolí el títol de mestra arquera i debutà a primera categoria Fou dues vegades campiona d’Espanya 1969, 1970 i tres de Catalunya Entre altres títols guanyà el Trofeu Miquel Boadella 1968, el Trofeu Saludes 1968, el Trofeu de Sant Sebastià 1969, 1970, el Torneig Rey Pelayo 1970 o el Torneig Federació Espanyola 1971 Fou la primera catalana que assolí l’Estrella FITA 1000 1970, i també baté el rècord d’Espanya de 70 m 1970

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume Massó i Torrents…

Fill d’una família arrelada a Torroella de Montgrí, durant la seva joventut practicà el tir de competició i guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir al plat en dues ocasions 1947, 1948 Formà part de la directiva del Club Amateur de Tiradors Espanyols, constituït el 1950 com a filial del Tiro al Pichón de Barcelona Destacà la seva actuació en el Campionat d’Europa de tir al plat 1953 Parallelament a la seva trajectòria professional com a advocat, fou un destacat emprenedor turístic com propietari de dos càmpings a l’Estartit i Castelló d’Empúries Fou un dels impulsors de Lynx Edicions, una …

Les principals disciplines són tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina Agrupa diversos rounds sèries El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància Un dels més…

Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…