Resultats de la cerca

Membre del Club d’Esgrima Fides de Barcelona, de la Sala de Armas de Madrid i del Club de Esgrima Cardenal Cisneros, s’especialitzà en floret i espasa Fou campiona de Catalunya individual d’espasa 1989 Disputà amb la selecció espanyola uns Campionats del Món 1990 en la modalitat d’espasa És àrbitra autonòmica d’espasa i floret

Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en floret i espasa Es proclamà dues vegades campiona de Catalunya individual de floret 1986, 1994 És àrbitra estatal d’espasa

Pivot format a la Universitat de Washington, jugà al FC Barcelona 2002-04 i guanyà dues Lligues ACB 2003, 2004, la Copa del Rei 2003 i l’Eurolliga 2003 Ha estat internacional amb la selecció alemanya

Membre del Club Nàutic Amposta, participà en el Campionat del Món júnior de Hazewinkel 1997, de Munic i de Linz 1998, com també al Campionat del Món sub-23 de Saint Catharines i Hamburg 1999 Participà amb la selecció espanyola i la catalana

Destacà en el futbol hongarès –Ferencvaros i Honved– i amb la selecció del seu país al final dels anys quaranta i l’inici dels cinquanta Fou 68 vegades internacional i marcà 75 gols, per la qual cosa és el segon màxim realitzador de la selecció hongaresa, amb la qual es proclamà campió olímpic 1952 i subcampió del món 1954 Fou el màxim golejador d’aquella fase final, amb 11 gols Fitxà pel FC Barcelona 1958-66 procedent del Young Fellows suís Disputà un total de 194 partits i marcà 140 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1959, 1963 i dues Copes de Fires 1960, 1966 Fou finalista de…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Jugador del Club Tennis Barcino, amb el qual es proclamà campió d’Europa de clubs 2000 Assolí diversos títols en les categories challenger i future, i guanyà un torneig de l’ATP en individual Hamburg, 2001 i un altre en dobles Umag, 2000 juntament amb Àlex López Morón L’any 2007 fou subcampió d’Espanya individual Abandonà la pràctica professional del tennis el 2009 i es dedicà a entrenar Fundà, junt amb Germán Puentes, l’Ad In Portas-Puentes Tennis Academy de l’Hospitalet de Llobregat

Començà entrenant l’equip de la Universitat de Maine 1976-80, i després el Boston College 1981-90 El 1991 fitxà pel Barcelona Dragons, on entrenà fins el 2003 Debutà a la World League of American Football WLAF, competició jugada els anys 1991 i 1992, amb un registre de vuit victòries i dues derrotes Posteriorment 1995-2003 entrenà el Barcelona Dragons a la National Football League Europe NFL Europe Fou campió de la World Bowl en una ocasió 1997 i subcampió en tres ocasions 1991, 1999, 2001 Entrenà també els Scottish Claymores 2004 i els Hamburg Sea Devils 2005-06

Fou membre fundador de la secció de tamborí de la Universitat de Granada i formà part de la selecció espanyola Disputà tres edicions de la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006, 2007, en la segona de les quals assolí la medalla de bronze El 2007 es traslladà a Alemanya per jugar amb el Colonia TPSK Pel que fa a la modalitat de platja, guanyà el Torneig de Hannover 2010, 2012 en la categoria de dobles mixtos i, en dobles masculins, conquerí els títols de Berlín 2011 i Colònia 2012 Fou nomenat seleccionador alemany el 2011 i creà la secció de tamborí de l’ETV d’Hamburg el 2012

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens…