Resultats de la cerca

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…

S’inicià al CE Volley Lleida, on coincidí amb el seu germà Jordi Jugant en la posició de lliure, aconseguí la Lliga FEV i l’ascens a la Superlliga 2004 El 2005 passà al FC Barcelona, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal 2008 i la Copa Príncep d’Astúries 2008 Abandonà el club el 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

Ocupà la posició de collocador i es formà a les categories inferiors de l’Unicaja Almería, fent posteriorment el salt al primer equip, que competia a la Superlliga Assolí dos subcampionats de Lliga 2002, 2003, una Copa del Rei 2002 i una Supercopa 2003 El 2004 fitxà pel CAI Universidad Zaragoza, on jugà una temporada Passà al CE Volley Lleida, amb el qual jugà a la Lliga FEV i, després de l’ascens 2004, a la Superlliga Es convertí en el capità de l’equip Posteriorment, passà al 3àmfores Balàfia Volei Disputà partits amistosos amb la selecció catalana

Membre del Club de Bitlles la Fuliola des del 1999, fou subcampió de Catalunya individual 2003 L’any 2004 formà part de la selecció catalana

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Vinculada al Reus Deportiu, s’especialitzà en patinatge artístic Entre els anys 1999 i 2010, participà en campionats d’Europa i del Món en representació de la selecció espanyola Entre el 2004 i el 2010, aconseguí quatre medalles de plata i dues de bronze del Campionat de Catalunya, i tres de plata i una de bronze del Campionat d’Espanya El 2007 fou subcampiona d’Espanya i d’Europa en la categoria grups show amb la Fàbrica de Dummies del Reus Deportiu Representà la selecció catalana a la Copa Alemanya 2003, on aconseguí el tercer lloc Es retirà l’any 2010 i, el 2012, impulsà la…

El 1971 s’inicià com a oficial de taula L’any 1973 començà com a àrbitre de l’Obra Atlètica Recreativa i el 1980 exercí d’àrbitre en els comitès català i madrileny La temporada 1986-87 debutà a la Lliga ACB i l’any 1991 aconseguí la llicència per a poder arbitrar partits internacionals Es retirà l’any 2008 Arbitrà més de 600 partits a l’ACB i uns 400 partits internacionals Feu de professor de regles de joc i d’entrenador de basquetbol

Competí amb el Club Natació Sabadell Guanyà més de 50 títols de campiona d’Espanya en les proves de 100, 200, 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m papallona i en algunes proves d’esquena Establí 19 plusmarques espanyoles en proves d’estil lliure i papallona en piscina llarga Formà part de la selecció espanyola 1962-68 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, el Campionat d’Europa 1962, 1966 i els Jocs Mediterranis de Tunis 1967 Nomenada millor esportista d’Espanya el 1963, rebé diverses distincions, com les medalles d’or de la Federació Catalana i Espanyola de Natació, la placa d’honor de…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en la prova de…

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà