Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya en més de trenta ocasions en diferents disciplines i categories Assolí el títol estatal absolut en figures, eslàlom i salts 1984 Participà en set Campionats del Món i en més de quinze Campionats d’Europa La millor classificació mundial fou el cinquè lloc 1979 En l’àmbit continental, conquerí cinc medalles de bronze dues en figures 1975, 1976, dues en combinada 1975, 1976 i una en salts 1976 L’any 1980 fundà l’escola d’esquí nàutic Estadi Màgic a Sant Pere Pescador Durant més d’una dècada ha estat el responsable tècnic de la federació espanyola Membre de l’equip…

Membre del Club d’Esquí Alp, fou campió de Catalunya de relleus 1950, 1951, 1954-58, 1960, 1961, 1963 formant equip normalment amb el seu germà Joan, Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya Aconseguí nombrosos podis al Campionat de Catalunya d’esquí de fons Amb la selecció catalana guanyà diverses vegades el Campionat d’Espanya de relleus 1952, 1953, 1955, 1957, 1958

Fou campió de Catalunya de relleus amb el Club Alpí Núria 1948 i amb el Club d’Esquí Alp 1950-51, 1953-58, 1960-61, en què compartí equip la major part de les vegades amb el seu germà Pere i amb esquiadors com Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya També fou campió de Catalunya de fons 1956 Es proclamà campió d’Espanya de relleus amb la selecció catalana en diverses ocasions 1949, 1952, 1953, 1955, 1957, 1958 i aconseguí també diversos subcampionats estatals Fou monitor de l’escola d’esquí de La Molina i fundà la primera escola d’esquí de Masella

Membre del Club d’Esquí d’Alp, fou campió de Catalunya d’esquí de fons per equips 1953 juntament amb Manuel Rosás, Joan Mill i Joan Deulofeu Entre el 1960 i el 1972 exercí de professor a l’Escola d’Esquí de la Molina

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Organitzada pels germans Xavier i Joan Mill Torralba a les installacions conegudes com Estadi Màgic, consistia en curses nocturnes amb la participació dels millors esquiadors mundials, com John Battleday, Andrea Alessi, Cory Pickos, Patrice Martin, Bruce i Karen Neville, Britta Grebe, etc Fou una prova única en l’àmbit mundial, i hi prengueren part més de deu països Entre els esquiadors catalans destacaren la família Morros, Pedro i Stefan Tunsch, Boris i Assumpta Vizcaíno, Wolfi i Eric Pregel i Sònia Vilella

Els esquís són similars als utilitzats a la neu, una mica més amples, corbats per l’extrem davanter per tal de muntar les onades Tenen una mena de peücs de goma on es colloquen els peus L’esquiador és arrossegat per un cap de 21,9 m de llarg que acaba en una empunyadura similar a la d’un trapezi de circ La primera dificultat és a la sortida, quan la llanxa encara no té prou velocitat i l’esquiador ha de mantenir un equilibri precari Naturalment, és un esport íntimament lligat a la motonàutica, i com aquella es pot desenvolupar bàsicament en dos medis el mar i les aigües interiors llacs,…

Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…