Resultats de la cerca

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de concurs complet Obtingué la medalla d’or 2006 i la de plata 2007 muntant Estrella de Balme en els Campionats de Catalunya Dirigí el Club Hípic Via-Dufresne de Valldoreix Participà en diverses competicions internacionals, i integrà la selecció espanyola

Acull en les seves installacions, des del 1986, la Bruguera Tennis Academy Top Team, dirigida per Lluís Bruguera Té com a objectiu formar jugadors perquè arribin al professionalisme Per les seves files passaren tennistes com Sergi Bruguera, Diego Nargiso, Albert Portas o María Antonia Sánchez Té setze pistes de tennis, gimnàs i piscina També disposa d’una residència per a noranta alumnes i un centre d’ensenyament

Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de bronze en el…

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en les primeres…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest