Resultats de la cerca

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí…

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Consisteix a cobrir la màxima distància possible llançant un element cilíndric d’uns 27 cm de diàmetre i molt poca alçària, anomenat icestock, fet de fusta, metall o plàstic i proveït d’una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntables, de manera que llisqui sobre el gel, o bé aproximar-lo al màxim a un element de referència daube llançant-lo des d’un punt determinat A Catalunya, aquest esport està regulat per l’Associació Icestock Catalunya, membre de ple dret de la Federació Internacional des del 2006, que forma jugadors, tècnics i àrbitres, organitza anualment…

Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona…

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista…

D’origen mexicà, es practica per parelles en partits a trenta punts, amb una raqueta de tennis i una pilota de goma pneumàtica –en el seu inici, de tennis– en un frontó curt, de 30 m de llargada, 10 m d’amplada, 10 m d’alçària i 4 m de contracanxa És la modalitat de la pilota que aglutina un nombre més gran de practicants, ja que és la més senzilla de practicar Comprèn dues especialitats la preolímpica i l’olímpica La primera, que es juga amb una pilota de goma i es practica bàsicament a l’Estat espanyol, té el seu origen al Club Natació Barcelona cap a la meitat de la dècada de…

Segueix la normativa del futbol sala ordinari regulada per la FIFA, però presenta algunes modificacions segons el tipus de discapacitat La Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL regula les competicions catalanes i organitza anualment els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat practicada per persones amb discapacitat intellectual D’altra banda, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals i la Fundació ONCE s’encarreguen de la seva organització i gestió pel que fa al collectiu de discapacitats visuals En aquest cas el terreny de joc està limitat…

La paraula fórmula va seguida d’un número que distingeix les diferents categories En l’àmbit internacional destaquen la Fórmula 1, màxima categoria de l’automobilisme de competició, la Fórmula 2 i la Fórmula 3 La primera està reservada a monoplaces de menys de 95 cm d’alçària i 180 cm d’amplada, amb un motor de 2,4 litres de potència màxima i vuit cilindres en V Aquesta, creada per la Federació Internacional de l’Automòbil el 1950, ha visitat regularment els circuits de Catalunya Ho feu per primer cop al Circuit de Pedralbes 1951, 1954, posteriorment al de Montjuïc 1969, 1971, 1973, 1975 i,…

Les seves dimensions difereixen en pes i diàmetre segons la modalitat esportiva El tamborí ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en un objecte de plàstic circular sense mànec, recobert amb una tela acrílica que dona nom a l’esport La nansa, a diferència d’altres esports amb objectes, és un agafador de pell que està unit a la base per mitjà de dos punts d’ancoratge amb cargols i femelles Aquest fet permet colpejar la pilota amb les dues mans Tot i que la pala és coneguda globalment com tamburello , el seu nom originari en italià, rep diferents noms segons el país on es…