Resultats de la cerca

Membre de l’Athletic Club Galeno, integrà la selecció catalana en el que és considerat el seu primer partit, el 1904 contra l’Espanyol, que es disputà al camp de l’Hospital Clínic de Barcelona

Fou vicepresident de la Lliga Professional de Futbol al final de la dècada de 1980 Fou vicepresident i responsable de la secció esportiva del Centre d’Esports Sabadell FC abans de ser-ne president 1987-91

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre estatal de tir…

El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de metes volants…

S’inicià a l’Institut Suec de Gimnàstica i d’allà passà al gimnàs García Alsina, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1960, 1965 En la prova de salt, la seva especialitat, es proclamà campió d’Espanya 1965 i en anelles, subcampió 1965 També aconseguí dos tercers llocs en la classificació absoluta en l’àmbit estatal 1962, 1964, un Campionat 1966 i dos subcampionats 1965, 1967 de Catalunya La manca de pressupost impedí la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1968 fundà a Barcelona el Club Gimnàs Rodon i progressivament s’anà dedicant a la tasca d’entrenador,…

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció espanyola B…

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Extrem dret, començà en la Unió Esportiva Olot Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1967-71 i, posteriorment, jugà en l’Hèrcules 1971-74 i el Gimnàstic de Tarragona 1974-75, entre d’altres

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’Escacs

Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué