Resultats de la cerca

Fundat a l’estiu del 1951, la seva activitat principal fou el patinatge artístic i de velocitat i l’hoquei sobre patins, tot i que també tingué una secció de basquetbol Durant la dècada de 1950, l’equip d’hoquei sobre patins jugà en la primera divisió del Campionat de Catalunya, màxima categoria de l’època Alguns dels seus membres més destacats foren Josep Llinàs i Pere Torras Competia a la terrassa del teatre Apolo, al carrer Nou de la Rambla Desaparegué l’any 1971, tot i que els integrants de la secció de patinatge de velocitat crearen l’Hospitalet Patí Club

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

S’inicià com a jugador al collegi Maristes de Sants de Barcelona Posteriorment jugà a l’equip juvenil del FC Barcelona i, ja com a sènior, a l’Apolo i al Laietà Començà l’etapa com a tècnic al Maristes de Sants, i més endavant fitxà pel RCD Espanyol L’any 1983 fou seleccionador estatal juvenil i membre de l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Patinatge També entrenà les seleccions espanyoles sub-20 i ADO Fou seleccionador català absolut entre el 1984 i el 1985

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com…

a Catalunya El 1998 s’independitzà de l’Associació Espanyola de Físic Culturisme i el mateix any fou admesa de forma provisional com a membre de la Unió Internacional de Culturisme, fins que el 2002 passà a ser-ne membre de ple dret Amb seu a Barcelona i presidida per Enric Torrent Méndez, els seus promotors foren els clubs TKD, Kirolak, Borges, Linyola, Vic Gym, Valmis, Manel Muñoz, Califòrnia Look, Emporium, Factory, Body Gym, Podium, Esport Rogent, Ribes, Molero Esport, Athenas Barcelona, Can Massalleras, Culturisme Igualada, World i Apolo Terrassa El 2011 tenia 29 clubs…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969…