Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
José Luis Calderón Alejandre
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Gimnàstic de Tarragona entre el 1966 i el 1974 Durant el seu mandat el Nàstic inaugurà el Nou Estadi el 2 de febrer de 1972 La temporada 1971-72, el Nàstic ascendí a segona divisió Aquest fet coincidí amb la inauguració de les installacions de la Budellera L’equip es mantingué quatre temporades a la divisió d’argent El club augmentà el nombre de socis Dimití el 1974
Ricard Graells Miró
Futbol
Dirigent de futbol.
Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés
Albert Agustí García-Navarro
Esport general
Dirigent esportiu.
President del Reial Club Tennis Barcelona des del novembre del 2008 Inicià un procés de canvi en què impulsà la limitació del mandat dels presidents a vuit anys i augmentà el protagonisme dels socis Formà part de l’equip organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director de màrqueting També fou director general del Circuit de Catalunya de Montmeló 1992-95 El 2009 organitzà el Global Sports Forum celebrat a Barcelona
Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui

Tiradors del Club de Tir amb Arc Caldes de Montbui que participaren en el Campionat de Catalunya del 2009 en l’especialitat de camp
CTA Caldes de Montbui
Esports de tir
Club de tir amb arc de Caldes de Montbui.
Conegut també com a Arquers del Negrell, fou fundat per Joaquim Díaz l’any 1998 El primer any s’installà en uns terrenys cedits pel Club de Caça de Caldes i poc després, al bosc del Negrell L’any 2000 inaugurà un circuit de dotze dianes i posteriorment l’augmentà a vint-i-quatre i esdevingué un dels camp de tir més tècnics d’Espanya Participa tant en les especialitats de sala com en les de camp del Campionat d’Espanya, de Catalunya i de la Lliga Catalana, així com en altres competicions i trofeus d’àmbit estatal
Club Billar Tarragona
Billar
Club de billar de Tarragona.
Fundat durant els anys cinquanta, els seus precedents a la ciutat de Tarragona foren l’Olímpic Billar Club de Tarragona i el Billar Club Tarragona, que participaven en torneigs socials durant la dècada de 1930 Durant els anys cinquanta organitzà el Trofeu Aumatell i participà en competicions menors d’àmbit català El 1967 inaugurà les noves installacions i, sota la presidència de Guillem Sancho, augmentà l’activitat Organitzà el Campionat d’Europa al quadre 71/2 1968 i el Campionat d’Espanya de billar 1969 Durant els anys setanta es mantingué molt actiu Organitzà algunes edicions…
Jordi Gras Martín

Jordi Gras Martín (a la dreta, saltant)
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…
Gran Premi Festes d’Olot
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Olot amb motiu de les Festes del Tura.
Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km…
José Zuazu Garnica
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga Presidí la Federació Catalana de Pilota 1953-58 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974 Durant el seu mandat impulsà la…
Associació de Lawn Tennis de Catalunya

Estatuts i reglaments publicats el 1918 per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya
Federació Catalana de Tennis
Tennis
Associació de clubs de tennis catalans precursora de la Federació Catalana de Tennis.
Nasqué el 1913 com a successora de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona Mantingué els llaços amb el tennis internacional promovent partits amistosos contra grans clubs europeus i apostà pel desenvolupament dels clubs i per la formació de jugadors El 1923 organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic palau de la Indústria del parc de la Ciutadella La popularitat del tennis augmentà i l’associació prengué protagonisme organitzant els Campionats de Catalunya i establint les diferents categories i especialitats Cal destacar la presidència del lingüista Pompeu Fabra…
Camp del carrer de la Indústria
Futbol
Camp de futbol de Barcelona, seu del Futbol Club Barcelona entre el 1909 i el 1922.
Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria Inicialment tenia una capacitat per a 1500 persones, xifra que…