Resultats de la cerca

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Format al planter del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió d’Espanya juvenil Després de passar pel Barcelona Atlètic fou cedit al Deportivo de la Corunya 1979-80, retornà al filial barcelonista i la temporada 1981-82 ingressà al primer equip Hi jugà de defensa central fins a la campanya 1987-88, amb el balanç de 219 partits disputats i 4 gols marcats Guanyà una Lliga 1985, una Recopa 1982, dues Copes del Rei 1983, 1988, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 En deixar el Barça jugà amb la Unió Esportiva Figueres a segona divisió Com a entrenador ha…

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i…

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’enfrontaren amb el…

Especialista en terra batuda, debutà el 1982 i jugà 14 temporades com a professional amb un balanç de 224 victòries i 210 derrotes Fou medalla d’argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aconseguí sis títols de l’ATP i fou finalista en sis més També guanyà quatre títols en dobles, tots en terra batuda Participà en tots els torneigs del Grand Slam, especialment en Roland Garros L’any 1991 arribà a la posició vint-i-tres del rànquing mundial Jugà tres partits de la Copa Davis entre el 1989 i el 1992 i fou el capità de l’equip espanyol de Copa Davis 2001-04 compartint el càrrec…

Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb…