Resultats de la cerca

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

Fou la primera edició del campionat, que organitzà l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya, amb el suport de les institucions catalanes i barcelonines, i tingué lloc a l’antic Palau de la Indústria del parc de la Ciutadella Aplegà jugadors dels cinc continents, amb victòria final en la prova masculina del francès Henri Cochet

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat entre les classes…

Fou fundada a Barcelona l’any 1921 per iniciativa del CN Barcelona, CN Athlètic i CN Sabadell i amb l’adhesió del Centre d’Esports de Lleida, del CN Mataró, del CN Pop de Badalona i de les entitats barcelonines Club de Mar, Ateneu Enciclopèdic Popular i Club los XX, inicialment sota el nom de Federació Catalana de Natació Amateur El seu primer president fou Jaume Mestres, representant del CNB, el qual oferí les seves installacions com a seu Des de bon començament es feu càrrec de l’organització dels Campionats de Catalunya, que en aquell moment complien la quarta edició El 1922…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar…

Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…