Resultats de la cerca

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la…

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del Rei 2000, 2002, 2003, tres Lligues Catalanes 1996,…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un partit d’homenatge a les…

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

Organitzades per l’empresa Drac Actiu, es duen a terme, principalment, en comarques emmarcades dins la ruta del Cister La primera edició tingué lloc al bosc de Poblet En altres edicions també s’hi fan proves als monestirs de Santes Creus, Vallbona de les Monges i a la serra de Bell-munt, i també a Almenara, Lleida i Vinaròs Amb l’objectiu de convertir-se en una prova de referència de l’esport per a tothom, anualment es disputen entre dues i tres curses, que es divideixen en diferents recorreguts segons el nivell d’exigència tècnica i física

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu fins l’any 2000 Posteriorment jugà al Club Hoquei Vila-seca, al Club Hoquei Bell-lloc i al Lleida Llista Blava, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga La temporada 2006-07 fitxà pel Club Patí Vilanova, guanyà la Copa de la CERS 2007 i fou subcampió de la Copa del Rei 2010 Des de la temporada 2010-11 juga al Porto Santo de Portugal Amb la selecció catalana guanyà dues Golden Cup 2008, 2009 i fou subcampió de la Copa Amèrica 2008 Amb la selecció espanyola conquerí un campionat europeu juvenil 2002 i un subcampionat del món sub-…

El circuit pot ser a camp obert o tancat i sol estar format per desnivells, obstacles, rampes, rius, fang, sorra o pedres També es disputen curses a la platja S’utilitzen motocicletes especialment dissenyades per a aquesta pràctica esportiva, amb manillars llargs, parafangs separats i rodes amb tacs de goma Els pilots han de vestir casc, proteccions, cuirassa, faixa i botes Hi ha diferents disciplines, com el supercròs, que es disputa en un recinte tancat amb accidents del terreny artificials l’estil lliure FMX, que premia les acrobàcies i els salts efectuats pels pilots, també en recinte…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…