Resultats de la cerca

Fou fundat el 2007 i les seves installacions consten d’un zona d’aigües termals, piscines, saunes, jacuzzis, sales de massatges, zona per a practicar ciclisme a l’aire lliure, zona de gimnàs, cafeteria i restaurant S’hi realitzen activitats de fitnes i de benestar integral

Obrí el primer centre l’any 2005 a Gavà i, posteriorment, n’inaugurà dos més a Barcelona i Sant Boi de Llobregat Organitza diverses activitats dirigides al benestar i la salut i les seves installacions tenen sales polivalents i de musculació i zona d’aigües termals amb jacuzzi, bany de vapor i piscina, entre d’altres També gestiona el Centre Esportiu Municipal de Tordera

Fundat el 1933, els seus principals esports són la natació i el waterpolo L’any 1955 construí la piscina coberta, i el 1971, la descoberta, de 50 m L’equip sènior de waterpolo participà en lligues d’àmbit estatal, així com l’equip femení, que jugà a primera divisió L’equip de natació també ha participat en campionats estatals Per les seves files han passat esportistes de relleu, com Jordi Carrasco, o els campions olímpics Carles Sanz, Jordi Payà i Manel Estiarte Disposa d’equips en categories inferiors i escola esportiva que fomenta, sobretot, la natació i el waterpolo També disposa de…

Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes,…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…