Resultats de la cerca

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona Fou escollit millor esportista juvenil de Catalunya 1970 Aquell mateix any debutà amb la selecció espanyola i arribà a disputar 98 partits internacionals Guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82 i sis Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en tres Copes del Món 1971, 1973, 1975, en la primera de les quals aconseguí la medalla d’argent

Guanyà el Campionat de Catalunya 1972 Fou autor de diversos llibres relacionats amb la pràctica dels escacs

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

Treballà de traumatòleg en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1975-2003 i en fou cap 1999-2003 Exercí també com a cap d’equip mèdic del futbol base a la Mutualitat Catalana de Futbolistes 1980-99 Presidí la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport 2002-06

Competí pel CN Barcelona, amb el qual guanyà nou Campionats d’Espanya 1961-62, 1964-70 i quatre Lligues estatals 1966-69 Habitualment actuava de boia, i fou seixanta-vuit vegades internacional amb la selecció espanyola entre el 1963 i el 1970 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en dos Campionats d’Europa 1966, 1970 i uns Jocs Mediterranis 1967, en els quals aconseguí la medalla de bronze Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1966, argent 1967 i or 1968 i la placa d’honor, totes concedides per la Reial Federació Espanyola de Natació

Conegut com a Milano Amb Sebastià Salvadó de copilot, guanyà la VIII Volta a Catalunya-I Ralli Catalunya 1957 El 1959 fou campió de Catalunya d’Automobilisme i s’adjudicà el VII Ralli Costa Brava

Començà en l’equip Espanya Industrial i tot seguit fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que el cedí al Mallorca 1948-49 i al Girona Futbol Club 1949-51 A la meitat de la temporada 1950-51 fou reclamat per l’Espanyol, amb el qual disputà la resta d’aquella temporada i la següent 1951-52 Jugà d’interior Disputà 14 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 4 gols Després, jugà en la Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53, la Balompédica Linense 1953-54, l’Hèrcules d’Alacant 1954-57, l’Oviedo 1957-59, l’Avilés 1959-60 i, finalment, el CE Mataró 1960-67

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona, el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau i el Circa Europa Ostentà un hàndicap 2 Participà en els Campionats d’Europa 1993 amb la selecció espanyola

Membre del collegi català d’àrbitres des del 1980, fou àrbitre internacional a partir del 1992 Arbitrà sis Campionats d’Europa i cinc del Món, Jocs Olímpics i sis finals de la Copa d’Europa de Clubs Fou secretari del Collegi Català d’Àrbitres 1997-2001, vocal de waterpolo del Comitè Català d’Àrbitres 2004-08 i membre de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Natació 2008-12 Es retirà el 2014

Inicialment estigué vinculada al Club de Vela Kite Malgrat Als nou anys ja guanyà un Campionat d’Europa júnior 2003 i als deu esdevingué la campiona del món absoluta més jove del seu estil 2004 Posteriorment ha estat vuit cops més campiona del món de surf d’estel freestyle 2005-09, 2011, 2013, 2015, modalitat en la qual també fou segona 2014 i tercera 2012 Ha estat també campiona del món de surf d’estel PKRA 2010 i ones PRKA 2010, i tres vegades campiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 El 2005 assolí la medalla d’or als Gravity Games i el campionat Wave Master El 2012 fitxà pel Bestkiteboarding de…