Resultats de la cerca

Conegut també com CEO-UAB, fou creat el 1989 arran de la nominació de Barcelona com a seu del Jocs Olímpics de 1992 Promou estudis relacionats amb l’olimpisme i l’esport en el camp de les ciències socials i organitza conferències i congressos per a difondre’n els resultats La comunicació, la immigració o les qüestions de gènere en són temes destacats Ha estat dirigit per Miquel de Moragas 1989-2008 i Emilio Fernández, des del 2008 Des de l’any 1995 impulsa, juntament amb el Comitè Olímpic Internacional COI, la Càtedra Internacional d’Olimpisme Ha publicat, entre altres llibres,…

Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907 Des del 1904…

Estudis Estudià la carrera d’enginyer industrial, i ocupà una càtedra de química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on residí durant deu anys 1902-11 Amb tot, de molt jovenet encara, s’afermà en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua Això explica les seves obres primerenques Ensayo de gramática del catalán moderno 1891 i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898, que redactà amb un criteri molt independent respecte a les gramàtiques existents Formà part de L’Avenç , on promogué 1890-91 una campanya memorable per a la reforma…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…