Resultats de la cerca

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

Formà part de l’equip del CN Barcelona, que es proclamà primer campió estatal el 1912 Des del 1911 fou membre de la junta directiva del club, on ocupà diversos càrrecs Home de confiança del president Bernat Picornell, fou president de la Federació Espanyola de Natació Amateur 1925-31 També fou directiu de les comissions de motonàutica del Reial Club Marítim de Barcelona

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge 1993, 1994, 1995 i fons 1996…

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

S’inicià en l’atletisme al Club Gimnàstic de Tarragona Competí amb l’Integra 2 Club Natació Barcelona, el FC Barcelona i el Puerto de Alicante Benacantil Fou campiona de Catalunya cadet 1995, juvenil 1996, 1997, júnior 1997 i promesa 1998, i d’Espanya juvenil 1996, júnior 1997, 1998 i promesa 1999 Guanyà el Campionat de Catalunya absolut 2001 Fou internacional absoluta diverses vegades També fou campiona de Catalunya de disc júnior i promesa 1998

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

Competeix des de l’any 2001 amb el Fitness La Vall de Tarragona que gestiona amb el també culturista Juanjo Hidalgo Ha estat campiona del món amateur , subcampiona del certamen Miss Univers 2011 i cinc cops campiona d’Espanya

Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007, 2010 i obtingué dues medalles de plata en…

Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de participar en l’…