Resultats de la cerca

Format al Club Natació Manresa i al Centre Joaquim Morera de la federació catalana 1988-89, s’especialitzà en 100 m papallona Fou dos cops campió absolut de Catalunya d’aquesta prova 1989, 1991 Cercant la classificació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, marxà al Club Natació Metropole de Gran Canària i aconseguí el Campionat d’Espanya d’estiu en la seva prova i el d’hivern en la de relleus 4 × 100 m estils No fou seleccionat i retornà a Catalunya, primer al CE Mediterrani 1993 i després al CN Montjuïc 1994, i es tornà a proclamar campió de Catalunya dels 100 m papallona En…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…